Canvis socials i polítics

Considerat una de les ments més importants del moment, Byung-Chul Han té por que la pandèmia sigui una arma política perquè s’imposin règims de vigilància i quarantenes biopolíticas, pèrdua de llibertat, fi del bon viure o una falta d’humanitat generada per la histèria i la por col·lectiva.

Byung-Chul Han

El coronavirus està mostrant que la vulnerabilitat o mortalitat humanes no són democràtiques, sinó que depenen de l’estatus social. La mort no és democràtica. La Covid-19 no ha canviat res sobre aquest tema. Amb la pandèmia ens dirigim cap a un règim de vigilància biopolítica. No sols les nostres comunicacions, sinó fins i tot el nostre cos, el nostre estat de salut es converteixen en objectes de vigilància digital. El xoc pandèmic farà que la biopolítica digital es consolidi a nivell mundial, que amb el seu control i el seu sistema de vigilància s’apoderi del nostre cos, donarà lloc a una societat disciplinària biopolítica en la qual també es monitorarà constantment el nostre estat de salut. El virus és un mirall, mostra en quina societat vivim. I vivim en una societat de supervivència que es basa en última instància en la por a la mort. Ara sobreviure es convertirà en una cosa absoluta, com si estiguéssim en un estat de guerra permanent. Totes les forces vitals s’empraran per a prolongar la vida. En una societat de la supervivència es perd tot sentit de la bona vida. El plaer també se sacrificarà al propòsit més elevat de la pròpia salut.

 

El feudalisme digital

Byung-Chul Han

La pandèmia tindrà conseqüències que transformaran al conjunt de la societat en una quarantena permanent en la qual cadascun serà tractat com un perill en potència. Aviat s’imposarà la idea que la lluita contra la pandèmia indica actuar a petita escala, posant el focus en la persona, l’individu. Però el liberalisme no permet fàcilment un procediment d’aquest tipus. Una societat liberal es compon d’individus amb llibertat d’acció que no autoritzen la ingerència estatal. La sola protecció de dades impedeix la vigilància a petita escala de les persones. La societat liberal no contempla la possibilitat de fer de les persones, individualment, l’objecte de la vigilància. Occident arribarà aviat a una conclusió fatal: que l’única cosa capaç d’evitar el tancament total és una biopolítica que permeti tenir accés il·limitat a l’individu? Occident conclourà que la protegida esfera privada és justament el que ofereix refugi al virus? Però reconèixer això significa la fi del liberalisme tal i com el coneixem. Qualsevol que es mogui posa en risc la seva vida i la dels seus. El control de la pandèmia s’està digitalitzant. No sols la combaten viròlegs i epidemiòlegs sinó també enginyers informàtics i especialistes en big data. A Àsia continua imperant una societat disciplinària, un col·lectivisme amb forta tendència al disciplinament. S’apliquen sense més mesures disciplinàries radicals que trobarien fort rebuig per part dels europeus. No les hi percep com a restricció dels drets individuals sinó com a compliment de deures col·lectius. La vigilància panòptica no és un fenomen exclusivament asiàtic: estem vivint en un panòptic digital global. Les xarxes socials també s’assemblen cada vegada més a un panòptic que vigila i explota als usuaris. L’alarmant del panòptic no és l’estructura en si, sinó l’impacte psicològic que exerceix. El fet que existeixi la possibilitat de ser observat, encara que no hi hagi constància real que sigui així, ja modifica el teu comportament. La pandèmia ens porta cap a un règim de vigilància biopolítica. La societat de la vigilància digital està experimentant una expansió biopolítica. No sols les nostres comunicacions, també el nostre cos, el nostre estat de salut, s’està convertint en objecte de vigilància digital.

---

> Per això la importància d'un servei d'aquest tipus
> El Clarin (Argentina) 
> Byung-Chul Han

Sopa de Wuhan

El libro viral que filosofa sobre el coronavirus

Una iniciativa editorial del professor argentí Pablo Amadeo que va reunir quinze pensadors en un llibre de descàrrega gratuïta en el que els principals filòsofs i pensadors contemporanis analitzen sobre l’impacte a escala global de la pandèmia. Sopa de Wuhan: pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemia. És una compilació de pensament contemporani entorn del COVID 19 i les realitats que es despleguen al llarg del planeta. Reuneix producció filosòfica que es va publicar on line al llarg d’un mes –entre el 26 de febrer i el 28 de març de 2020. Proposa un ordre de lectura, acosta algunes dades biogràfiques sobre els autorxs i intenta posar en una línia de temps una sèrie de debats i reflectir les polèmiques recents entorn dels escenaris que s’obren amb la pandèmia del coronavirus, les mirades sobre el present i les hipòtesi sobre el futur.

---

> Se lee en este link.