Cada època té les seves crisis, i aquesta és la nostra.
Juan Luis Arsuaga, paleoantropòleg codirector dels jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos / Espanya), sostè que cal analitzar la situació present, sense perdre la perspectiva. Defensa que l’actual pandèmia del coronavirus és un mal del nostre temps, i que no quedarà una altra que adaptar-lo a la nostra forma de vida per a seguir endavant. És normal que ens sentim tan sorpresos: el que ha ocorregut, és que s’ha accelerat la transició cap a una societat digital. Si és cert que el futur ens oferirà una societat digital, perquè hem tingut un tastet.
Aquesta pandèmia havia d’arribar. Està relacionat amb els canvis en la societat i l’economia. Cada vegada, la població humana mundial es concentra en majors aglomeracions, on la transmissió és més fàcil. La major part de la població viu en grans conurbacions, i aquí no hi ha tallafocs. Tu pots impedir la mobilitat entre ciutats, però no dins d’una mateixa població, tret que confins a la gent a la seva casa, una mesura molt dràstica i necessàriament temporal. I al mateix temps, vivim en un planeta que està interconnectat. Tot això crea les condicions que afavoreixen aquest tipus de pandèmies de malalties víriques. Aquest virus no es pot entendre fora del context històric en el qual estem. És un virus molt del segle XXI, amb el que en aquest segle tindrem problemes que no teníem en el XX. És com el virus informàtic, que és inherent a la informàtica. Quan es produeixen canvis en la societat, apareixen problemes nous. Aquesta crisi ha perjudicat molt a Hollywood, però no a Netflix. I és que potser, anàvem cap a Netflix, i aquesta crisi el que ha fet ha estat anticipar-nos el futur. Al marge de la tragèdia, potser això ens ha servit com a reflexió per a saber cap a on anem. Un bany de realitat.
Pandèmies com la d’aquest coronavirus seran recurrents? Juan Luis Arsuaga creu que no hi haurà més pandèmies “com aquesta”. Hi haurà noves pandèmies perquè inevitablement, els virus caminen per aquí i muten. Però quan hi hagi una alerta per virus, farem el mateix que fem quan salten les alarmes per contaminació, terratrèmol o gota freda… Actuarem. La vida està plena de problemes. I no és mala cosa, els morts no tenen cap. Està bé tenir problemes, vol dir que estem vius. Problemes hi ha hagut sempre. Abans teníem uns altres: hi havia verola, pobresa extrema, analfabetisme… Què farem amb els nous problemes? L’any 2050 hi haurà altres problemes… Cada virus té el seu perill. Tenim el VIH, que forma part de la nostra vida i va obligar a canviar hàbits. Les societats són organismes vius que van aprenent. Res és igual que abans. Antany, les malalties de transmissió sexual eren la sífilis i unes altres d’origen bacterià que es combatien amb antibiòtics. Després van passar a ser víriques. Aquesta crisi del coronavirus no té precedents, clar, perquè és la nostra.
Catalanders 