«Triguem 12 anys a construir Airbnb i ho vam perdre gairebé tot en 6 setmanes» Brian Chesky va indicar que el turisme del futur se centrarà en els viatges domèstics.
Brian Chesky
Pots dedicar dècades a construir un somni i el món pot destruir-lo amb una cosa tan aleatòria com una pandèmia d’un virus desconegut. Això va ser justament el que li va passar a Brian Chesky, el CEO d’Airbnb, amb l’arribada del SARSCov2 enguany.
Chesky va indicar que Airbnb s’enfronta a un futur incert a causa dels temors de rebrots que ja s’estan experimentant a tot el món. “El turisme tal com el coneixíem s’ha acabat. No vull dir que el viatjar s’hagi acabat, sinó que el model que coneixíem ha mort i no tornarà”.
La gent vol sortir, però també sentir-se segura. Segons Chesky, les persones “no volen pujar-se a un avió, ni viatjar per negocis, ni travessar fronteres”, la qual cosa al seu parer impulsarà el turisme domèstic pròxim als centres urbans.
“Ens pujarem als nostres automòbils, conduir uns quants quilòmetres a una petita comunitat i quedar-nos en una casa”.
Torna a escoltar la natura. Degusta el producte autèntic de la terra. Gaudeix d’experiències singulars. Ara és el moment de retrobar-nos i compartir moments únics. Ara és el moment d’escoltar-te, de sentir, de gaudir i de fusionar-te amb el paisatge. La Garrotxa són els camins que tries.
ACCÉS REGULAT ALS GORGS DE LES PLANES: SEGURETAT I CONSERVACIÓ DE LA NATURA
Aquest estiu l’accés als gorgs de Les Planes d’Hostoles quedarà regulat a un aforament màxim de 200 persones diàries per garantir les mesures sanitàries i també per vetllar per la preservació i conservació d’aquest Espai Natural Protegit.
Per garantir les mesures de seguretat i sanitàries en situació de pandèmia de la COVID-19, seguint el Protocol de mesures addicionals i preventives per a la gestió d’aigües de bany de la Generalitat de Catalunya, i per prevenir l’aglomeració de persones al medi natural, l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles amb la col·laboració de la Fundació Emys han establert un sistema innovador de gestió online de l’aforament per regular l’accés als gorgs del municipi.
A partir d’ara s’accedirà als gorgs a través d’un tiquet de dia que atorga el dret d’accés a tots els espais. Aquest tiquet serà imprescindible per accedir-hi, ja que hi haurà un aforament limitat de 200 persones per dia. D’aquesta manera, es garanteix l’accés als gorgs de la manera més segura possible per a totes les visitants, i alhora vetllar per la preservació de les gorgues de les Planes d’Hostoles i la fauna i flora que hi habita. El tiquet per adults serà de 3€ i els infants de menys de 12 anys entraran de manera gratuïta, sempre acompanyats per un adult. Aquestes aportacions van destinades a desenvolupar accions per conservar la riquesa biològica d’aquest Espai Natural Protegit I realitzar accions de manteniment per adequar l’espai a l’ús públic.
Aquesta mesura busca que les usuàries que vulguin entrar en aquest espai ho facin amb totes les garanties, respectant les mesures sanitàries i de seguretat per a protegir-se a elles mateixes, i respectant l’entorn i el medi natural per protegir la biodiversitat. Per tant, no respectar la normativa d’usos i accés pot comportar sancions administratives.
L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles i la Fundació Emys treballen des de l’any 2018 conjuntament per regular els usos i accessos a l’Espai Natural Protegit del riu Brugent en el seu pas pel municipi. Aquesta és una col·laboració continuada que ha aconseguit regular els usos i accessos al medi natural i conscienciar a la societat sobre la importància i el valor d’aquest Espai Natural Protegit. Això forma part d’una estratègia global del municipi que aposta per el desenvolupament sostenible i que compta amb l’afectació del 0,5% de l’IBI a la millora de la fauna, flora i paisatge.
Eduard Llorà, Ajuntament de LPH i Marc Vilahur Chiaraviglio, Fundació Emys.
Si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.
A diferència de la crisi del 2008, que va suposar grans retallades en despesa i inversions, aquesta crisi va justament en el sentit contrari. Sembla que la política europea camina cap a una sortida keynesiana de la crisi, cosa que des de l’inici vam demanar des de la Cambra que presideixo. A la vegada sembla que la UE ha après del passat i focalitzarà una gran part de les aportacions econòmiques a fer una transformació de model cap a una economia més verda, sostenible, socialment responsable, digital i tecnològica. Just el que cal, just en línia del que les cambres catalanes vam presentar l’octubre del 2019 en un projecte que porta per nom Catalunya 2030-40 i que pretenia transformar el model econòmic català cap a una economia de més valor afegit, més internacionalitzada, més mediambientalment sostenible i socialment responsable.
Ens vam equivocar en una cosa, en el nom. 2040 queda ara molt lluny, i fins i tot el 2030, i cal accelerar gran part d’aquesta transformació a l’horitzó 2025-30 aprofitant que Europa posarà una gran suma de diners (ja s’han anunciat 750.000 milions d’euros) més altres injeccions importants en forma de compra de deute públic. Vet aquí, doncs, la primera de les grans oportunitats que tenim, accelerar al màxim la transformació de la nostra economia aprofitant per anar cap a un model més competitiu i sostenible que ajudi Europa a competir amb els seus grans rivals, que són a hores d’ara Àsia (amb la Xina al capdavant) i l’eix EUA-Commonwealth.
Una altra oportunitat és la reindustrialització. Quan Europa es planteja més industrialització qui en pot sortir beneficiat? Doncs justament les regions que en el passat tenien indústria potent de la que ha anat marxant, en especial el tèxtil i part de la metal·lúrgica. A Catalunya tenim encara moltes empreses en aquests sectors, que s’han especialitzat i han resistit en un mercat molt més competitiu i estan exportant arreu en els seus nínxols de mercat, però quan calgui guanyar quota per atendre més el mercat europeu que demandarà producte made in EU, les empreses catalanes tindran grans oportunitats. Tenir el saber fer, l’expertesa, l’experiència, és bàsic per tornar a industrialitzar, i recordeu que fins fa 20-30 anys Catalunya era una de les regions més potents d’Europa en aquest tipus d’indústria que més tard es va traslladar a l’Àsia.
La tercera gran oportunitat és la de canviar els hàbits i incrementar la qualitat de vida. El fet que durant més de dos mesos molta gent hagi pogut treballar a distància i les empreses hagin funcionat prou bé, obre una gran oportunitat de substituir el salari en base a presència per salari en base a rendiment. Si som capaços d’entendre aquest concepte, molta gent podrà reduir temps morts, desplaçaments (i contaminació), dedicant més estona a gaudir de la vida amb activitats i experiències que generin plaer. Només que un 30% dels treballadors alliberés tres hores a la setmana, implicaria més de 5 milions d’hores setmanals que es podrien dedicar a activitats culturals, esports, a allargar el cap de setmana, a consumir experiències. En definitiva, a generar una nova economia de més valor afegit i km 0, i aspirar a més benestar i felicitat.
La darrera oportunitat que vull mencionar és la d’un canvi en l’àmbit polític. Crec que tots som conscients que el sistema polític ha col·lapsat, s’ha mostrat clarament inútil per preveure la propagació de la pandèmia, quan tots vèiem encuriosits des d’Europa el que passava a la Xina i els nostres líders no van saber actuar a temps. El sistema polític espanyol, a més, ha demostrat que ha sigut el més ineficient, ja que a hores d’ara encara som el país amb més morts per milió d’habitants (font Financial Times, 28/5) i tot fa pensar que les dades reals són pitjors del que s’ha informat. No sabem encara quina dimensió tindrà la crisi política a casa nostra, però és obvi que també hauríem de saber-ne trobar l’oportunitat, que per mi depèn de prendre les decisions des d’aquí i amb els recursos que generem a casa nostra.
Amb aquests quatre exemples d’oportunitat vull il·lustrar que, més enllà de la situació traumàtica i dramàtica en alguns casos, si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.
Catalanders 