No hi ha sistema sanitari més capaç de defensar-nos dels virus que la naturalesa. Es tracta d’evitar que en la carrera evolutiva participin sol patògens i humans.
Fernando Valladares sosté que el millor antídot contra el risc de pandèmies provocades per virus és la preservació de la naturalesa. El tresor de la diversitat biològica serveix de vacuna contra els virus perquè ajuda a repartir la càrrega vírica entre les diferents espècies, i entre els individus d’aquestes espècies i a més, atenua els contagis. Quantes més espècies intervinguin i més espècies intermèdies col·loquem com a matalàs, el risc per a la nostra salut és menor. Interposar espècies entre els patògens i l’ésser humà a manera de barrera és fonamental perquè, d’alguna forma, mentre aquestes espècies intermèdies actuen de tallafocs, el propi virus evolucioni cap a formes menys letals per als mamífers. En la naturalesa hi ha molts mecanismes per a esmorteir l’expansió de pandèmies: manté a ratlla la quantitat d’individus que poden transmetre virus, amb el que evita que es disparin demogràficament les espècies que poden portar patògens. La mateixa diversitat d’espècies fa també que els virus (o patògens, en general) s’allotgin en hostes intermedis que bloquegen la seva propagació, amb el que el virus es frena en aquesta espècie intermèdia (i la càrrega vírica global es dilueix). A més, la diversitat genètica dins d’una mateixa espècie afavoreix el desenvolupament de major resistència, perquè certs individus no sofreixen la malaltia i són capaces de bloquejar o reduir la transmissió del virus. És el que veiem amb les grans diferències entre persones, unes que a penes sofreixen la malaltia altres que emmalalteixen greument. La desforestació, la degradació natural i la destrucció d’hàbitats arruïnen la funció d’equilibri natural d’espècies que s’estableix gràcies a un control demogràfic respectiu. Tot el que condueixi a la desaparició d’espècies aplana aquest camí. La degradació d’hàbitat, la persecució, la caça indiscriminada o la competència directa amb la fauna per a deixar-la sense recursos, així com l’empobriment dels ecosistemes en general, causen una pèrdua de diversitat biològica i obren una “autopista” per als virus. La conseqüència és que repensar la nostra relació amb la naturalesa ens porta ineludiblement a qüestionar el nostre mateix sistema socioeconòmic.
> Via www.lavanguardia.com
Catalanders 