L’impacte del confinament fa que persones amb veu pública suggereixin que l’endemà, el món: serà el mateix, només que una mica pitjor.
Michel Houellebecq vaticina que ja res serà igual, que la pandèmia i la forma en com l’estem enfrontant impedirà l’oportunitat per a replantejar-se el món i sortir millors. Que res canviarà sinó que les tendències de fons s’aguditzaran i que tot continuarà sent exactament igual o una mica pitjor, en la convulsió provocada per la Covid-19. Dona veu a una humanitat que viu presa d’un espectacle insípid amb individus aïllats en els seus espais vitals, amb poques vivències de contacte físic amb els seus parells, molt d’intercanvis per computadora, relacions minvades pel distanciament social. Observa que les evolucions tecnològiques de les últimes décades han tingut com a principal conseqüència la reducció dels contactes materials, i humans.
Aquest municipi de Les Planes d’Hostoles és així? Aquí els veïns no ens coneixem? La gent que hi vivim …no participem de l’activitat política, comercial, social, cultural? Tenim escola, metge, biblioteca? Vivim bé?
Totes les dades que generem a Les Planes d’Hostoles tenen a veure amb el relat sociològic (amb la xarxa de relats sociològics) de cada municipi.
> Vía France Inter
Il faut bien l’avouer : la plupart des mails échangés ces dernières semaines avaient pour premier objectif de vérifier que l’interlocuteur n’était pas mort, ni en passe de l’être. Mais, cette vérification faite, on essayait quand même de dire des choses intéressantes, ce qui n’était pas facile, parce que cette épidémie réussissait la prouesse d’être à la fois angoissante et ennuyeuse. Un virus banal, apparenté de manière peu prestigieuse à d’obscurs virus grippaux, aux conditions de survie mal connues, aux caractéristiques floues, tantôt bénin tantôt mortel, même pas sexuellement transmissible : en somme, un virus sans qualités. Cette épidémie avait beau faire quelques milliers de morts tous les jours dans le monde, elle n’en produisait pas moins la curieuse impression d’être un non-événement. D’ailleurs, mes estimables confrères (certains, quand même, sont estimables) n’en parlaient pas tellement, ils préféraient aborder la question du confinement ; et j’aimerais ici ajouter ma contribution à certaines de leurs observations.
Catalanders 