Per Gonzalo Boye, 3/Abril/2020, El Nacional
En el terreny econòmic, encara que ja ens en podem fer una idea, ens trobarem amb una situació desastrosa, una autèntica devastació com poques vegades abans s’ha viscut, i amb uns canvis de paradigma que obligaran que tots ens reinventem i assumim que els primers anys seran d’un autèntic procés de reconstrucció. El que hi havia ja no hi serà i, en canvi, tindrem un augment significatiu de la pobresa, un empobriment general i prolongat en el temps, que implicarà uns canvis de paradigma als quals com més aviat ens adaptem, abans sabrem sortir a la superfície. La crisi no només serà econòmica, sinó també de sistema i, per tant, ens hauríem de plantejar seriosament com abordar-la i sobre quins criteris, sectors i necessitats productives fer-ho. La tantes vegades lloada globalització ha col·lapsat, almenys en la forma i direcció en què l’enteníem fins ara —model nord-americà de globalització— i, per tant, moltes de les activitats que d’ella depenien o que a través d’ella generaven ingents beneficis hauran desaparegut i això ens obliga a pensar, pensar i repensar com ho hem de fer, com a societat, per superar una prova per a la qual, sens dubte, no estàvem preparats. No només canviarà l’economia, també ho faran els usos i costums. La crisi sanitària està instal·lant una mena de suspicàcia general envers els altres, la qual cosa, no hi ha cap mena de dubte, canviarà la nostra manera d’interrelacionar-nos i la forma en què abordarem, entre altres coses, fins i tot el nostre oci.
Catalanders 