El principal perill que enfrontem és considerar al nou coronavirus com un fenomen aïllat, sense història, sense context social, econòmic, cultural.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, més coneguda com a FAO per les seves sigles en anglès, van assenyalar l’increment de la demanda de proteïna animal i la intensificació de la seva producció industrial com a principals causes de l’aparició i propagació de noves malalties zoonòtiques desconegudes, és a dir, de noves patologies transmeses per animals als éssers humans. L’anomenada “revolució ramadera”, és a dir, la imposició del model industrial de la ramaderia intensiva lligat a les macrogranjas, estava generant un increment global de les infeccions resistents als antibiòtics, així com arruïnant als petits grangers locals i promovent el creixement de les malalties transmeses a través dels aliments d’origen animal. Malgrat les dades i els crits d’atenció, res s’ha fet per a frenar el desenvolupament de la ramaderia industrial intensiva. En l’actualitat Xina i Austràlia concentren el major número de macrogranges del món. Només la Mudanjiang City Mega Farm, una macrogranja situada en el nord-est de la Xina que alberga a cent mil vaques la carn i la llet de les quals es destinen al mercat rus, és cinquanta vegades més gran que la major granja de boví de la Unió Europea. El biòleg Robert G. Wallace va publicar en 2016 un llibre important per a traçar la connexió entre les pautes de la producció agropecuària capitalista i l’etiologia de les epidèmies que s’han deslligat en les últimes dècades: Big Farms Make Big Flu (Les macrogranjas produeixen macrogripe). Fa uns dies, Wallace va concedir una entrevista a la revista alemanya Marx21 en la qual emfatitza una idea clau: focalitzar l’acció contra el COVID-19 en el desplegament de mesures d’emergència que no combatin les causes estructurals de la pandèmia constitueix un error de conseqüències dramàtiques. El principal perill que enfrontem és considerar al nou coronavirus com un fenomen aïllat. Frédéric Neyrat va publicar en 2008 el llibre Biopolitique donis catastrophes (Biopolítica de les catàstrofes), un terme amb el qual defineix una manera de gestió del risc que no posa mai en qüestió les seves causes econòmiques i antropològiques, precisament la modalitat de comportament dels governs, les elits i una part significativa de les poblacions mundials en relació amb l’actual pandèmia. En la proposta analítica del filòsof francès, les catàstrofes impliquen una interrupció desastrosa que desborda el suposat curs normal de l’existència. Malgrat el seu aparent caràcter d’esdeveniment, constitueixen processos en marxa que manifesten, aquí i ara, els efectes d’alguna cosa ja en curs. Com assenyala el propi Neyrat, una catàstrofe sempre surt d’alguna part, ha estat preparada, té una història.
> Per Ángel Luis Lara, 23/Març/ 2020, > www.eldiario.es
Catalanders 