Municipalment

A favor de demanar com a poble mesures específiques per fer un desconfinament més flexible. Traballar una educació en el aïllament: sense haver d’estar tancats a casa.

Plantejar com a poble el mateix que demana L’Associació de Micropobles de Catalunya: mesures específiques per planificar un desconfinament més flexible als municipis on viuen, diguem ...menys de 2.000 persones, sobre la base que l’aïllament que es requereix per frenar la propagació del virus, als pobles no cal fer-lo només des de casa sinó que es pot plantejar “municipalment”. La clau de tot plegat és tenir en compte les singularitats de cada territori: tenim la tecnologia i la big data per fer-ho. Senders i camins supleixen els parcs que són propis de les grans ciutats. I, paral·lelament, engegar cursets i tallers educatius i formatius pels veïns, indispensables com un carnet de conduir, per poder sortir de la quarantena: sobre higiene personal, sobre respectar els dos metres de distanciament social, que fer si ens trobem algun veí o persona coneguda, fins a quin punt s’hauria de limitar el temps de contacte verbal per minimitzar el risc de contagi, aspectes a tenir en compte si es vol mantenir converses llargues, regulació de les sortides i entrades del municipi… Com relacionar-nos amb les persones de la tercera edat.

Economia del Bé Comú

El confinament ens demostra que sí que som capaços de viure amb menys. Hem de cooperar, cooperar ens enriqueix a tots.

Christian Felber

Christian Felber inspira la idea que cada regió, cada municipi, ha d’orientar els seus recursos a enfortir un sistema econòmic “local”. En benefici de la comunitat –empadronats, empoderats. L’Economia del Bé Comú critica el capitalisme que vivíem i promou noves regles que han de fomentar comportaments empàtics i cooperatius. Un dels principals reptes a curt termini com a municipi, és aprendre a viure amb un peu a cada banda.

Excedent cognitiu

Clay Shirky

En Clay Shirky anomena Excedent cognitiu al superàvit de coneixement que gaudeix la nostra societat, diu que és enorme. La seva tesi és que la societat i les nostres vides quotidianes milloraran notablement quan aprenguem a aprofitar el nostre potencial altruista i el nostre temps lliure. Per a redactar la Wikipedia, per exemple, es va emprar només l’1% de les hores que els teleespectadors estatunidencs passen veient televisió durant 1 any. Els nord-americans, afirma Shirky, veuen prop de dos-cents mil milions (200.000.000.000) d’hores de televisió a l’any. A efectes de l’excedent cognitiu, a escala “Les Planes d’Hostoles…

---

> Excedente cognitivo, Creatividad y generosidad en la era conectada
Deusto.

El municipi com a mercat emergent

Jeremy Rifkin

Gràcies a la ‘revolució tecnològica’ es redueixen els costos dels béns i serveis. Gradualment, deixarem d’estar subjectes a les tibantors del model anterior, la qual cosa ens permetrà trobar millor en el mercat, la quota precisa. Menys, però millor. El que s’anomena l’Internet de les coses‘, és una infraestructura tecnològica que ens parla a través de la xarxa i dels nostres avançats dispositius. Les cases, el paisatge i el territori ens parlen des de capes d’informació superposada, cogenerada en molts casos per altres persones que l’enriqueixen de manera semàntica, gràfica, audiovisual. L’eclipsi del capitalisme tal com el coneixíem, ens convida a formar part de l’ascens d’un procomú col·laboratiu que s’està donant a tot el món. Una mena d’economia híbrida —en part capitalista i en part procomú— amb repercussions de gran abast per a la societat i els seus ciutadans. Milions de persones ja transfereixen parts de la seva vida econòmica al procomú col·laboratiu mundial: comparteixen automòbils, habitatges, peces de vestir i altres articles mitjançant xarxes socials, sistemes de lloguer, associacions de redistribució i cooperatives, i tot això amb un cost petit o gairebé nul. El capital social es torna tan important com el capital financer; la llibertat d’accés triomfa sobre la propietat; la sostenibilitat va desbancant al consumisme i la cooperació, a la competència. I en aquests nous escenaris, jugant un paper cada vegada més especialitzat, personificat i personalitzat com agregador de serveis i solucions en xarxa, prosperarem.

---

> Jeremy Rifkin, entrevistado para The Huffington Post, 23/ Abril de 2020

Participació ciutadana

Henry Jenkins

Una cultura de participació és una cultura en la qual els criteris d’expressió tant artístics com cívics o polítics encoratgen a crear i compartir i els seus membres consideren que les seves contribucions importen. Es donen graus de connexió social que fa que importi el que els altres pensin de la cosa creada i en les quals participar és essencial. Però la temptació de pensar que la participació, que la cultura de la participació, es donarà naturalment apunta tres raons per a preocupar-se: no tots tenen les mateixes oportunitats d’accedir; cal entendre com els mitjans afecten la percepció del món i, preparar-se per a tenir un paper actiu en aquesta societat tan canviant i incerta. Henry Jenkins, parlava sobre una sèrie de competències i habilitats necessàries com per exemple: abordar la solució de problemes com si fossin jocs, crear simulacions i models dinàmics, treballar col·lectivament per a augmentar les capacitats cognitives i contribuir a la intel·ligència col·lectiva, apreciar el valor i la credibilitat de fonts oposades en la web, crear xarxes, seguir històries i relats en varietat de mitjans; i sobretot, negociar amb les diferents comunitats i persones implicades.

---

> Jenkins ha escrit una de les obres més importants per a la 
comprensió de la cultura contemporània i els nous mitjans,
Convergence Culture: La cultura de la convergència dels mitjans 
de comunicació, (2015), Gedisa.

 

Les Planes que volem

LPH 2020 / 2040
Construïm entre totes i tots el futur urbanístic del municipi
«En vint anys estaràs més decebut pel que no vas fer que pel que vas fer», Mark Twain

Què és un POUM? El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal són les normes que ordena urbanísticament el poble i el terme municipal per tal de garantir la millor qualitat de vida dels seus habitants. Establint normativa i previsions en matèries com l’espai públic, infraestructures, mobilitat, patrimoni ambiental, habitatge, activitats… A més a més, determina com ha de créixer o reestructurar-se Les Planes d’Hostoles.

L’Ajuntament ha endegat la redacció del Pla General del municipi i ens proposa un primer traspàs de dades per a l’equip redactor. Així doncs Les Planes que vol, en aquest cas: Home / 45 i 65 / Viu, estudia i treballa al municipi / Serveis.

Les Planes d’Hostoles ha de ser un municipi innovador i sostenible amb la natura. Ha de respectar un model de desenvolupament urbà i una evolució de la població, similar a l’estabilitat que tenim actualment. La gran oferta de sòl vigent, ha de constituir un patrimoni municipal a l’espera de veure quines conseqüències comporta aquesta crisi del coronavirus. Quant a les activitats industrials o residencials que s’han desplegat en sòl rural sense serveis adequats, el nou Pla hauria d’incorporar-los a la legalitat, impulsant conjuntament Ajuntament i interessats, alternatives necessàries per aconseguir-ho. Quant a equipaments i serveis, seran necessaris la quantitat més gran possible, sense renunciar a res: a la nostra escala però, sense renunciar a res: culturals, esportius, gent gran, educatiu, social, habitatge dotacional. Concretament, quan a l’habitatge, crec que en endavant s’ha de mantenir la diversitat de tipologies actuals, prestant especial atenció a l’habitatge tancat o buit. I per últim, quant a l’oferta d’habitatge, estic d’acord que és baixa però també, que ho ha de continuar sent.

---

> «Les Planes vol protegir-se de l’especulació immobiliària», Ràdio Olot / 5 Novembre de 2019

Axonometries

---

Arley Leal Mendoza

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El futur

El efecte de les tecnologies exponencials en el que significa ésser humà.

Santiago Bilinkis

Per Santiago Bilinkis

El passat del futur: la gran majoria d’utopies del futur que construïm, com per exemple la de l’Any 2000, acaben sent decebedores. El futur mai va estar a l’altura del que esperàvem. El present del futur: és un món lineal, amb tecnologies creixent exponencialment. Els humans som bastant dolents bregant amb fenòmens exponencials. Som totalment incapaços de predir, quant increïble el futur serà. En una etapa primerenca d’un fenomen exponencial sembla que no passa res, ni tan sols creix a la velocitat d’un fenomen lineal. Més endavant, a mesura que es desenvolupa, el fenomen exponencial es va assemblant a un lineal i, si ampliem l’escala en el temps, veiem que la corba sempre pega un salt. El futur del futur: reduir la incertesa és fonamental per a encarar qualsevol cosa. Hem d’entendre que els humans del futur seran més intel·ligents que mai abans però que no seran els més intel·ligents del planeta: el tron l’ocuparà la intel·ligència artificial. Estem completament envoltats d’intel·ligències artificials que fan millor que nosaltres, els éssers humans, coses específiques. Què és intel·ligència? Com a espècie estem en un moment molt delicat, som molts (la població creix a ritme exponencial), els recursos es van acabant, la nostra presència en el planeta l’està transformant fins a límits que poden tornar-se en contra dels éssers humans, i encara persisteixen enormes desigualtats. Que alguna cosa sigui possible no significa que ho fem o que ho fem per a tots. El món que es ve té enormes riscos. Els anys que vénen demanaran la presa de decisions que tindran una enorme transcendència. La Humanitat mai ha renunciat a una tecnologia, ni als efectes negatius que pugui produir. El gran desafiament exigeix posar-nos a treballar en l’impacte d’aquestes decisions.

Un espai social i econòmic integrat

La indústria va posar fi als esclaus i la servitud; l’era col·laborativa acaba amb els assalariats.

Jean-Paul Sartre va saber captar la relació entre la llibertat i el joc: quan un ésser se sent lliure el primer que fa és jugar.  Perquè jugant s’aprèn i aprendre, ens empodera. La pèrdua de poder en la lluita diària per la supervivència és el que torna a la gent violenta. La paradoxa del control tecnològic és que l’amenaça és corporal. Aprendre a funcionar en una economia col·laborativa: societat civil, capital social i tecnologies intel·ligents. Un municipi com LPH té a favor l’escala: control de població, seguretat, i desenvolupament d’un nou “mercat” municipal més eficient. Respondre als grans canvis de manera col·lectiva, conciutadana, interpersonal… Municipalment! Amb un model d’organització basat en les energies renovables i en la societat del coneixement. Enfront del model urbà i centralitzat, més naturalesa, més consciència biosfèrica. Aquesta era col·laborativa en la qual ens endinsem li brinda a la Humanitat la oportunitat de deslliurar-se de les urpes d’una vida mercantilitzada, part d’un món utilitari. El concepte de propietat evoluciona cap a l’accés a xarxes de valor, compartir i ser part. Respirar la llibertat, jugar.

El disseny de mercats

Adaptar l’economia a la qual estàvem acostumats. Tants canvis i incertesa com estem vivint. Revalorització dels valors generatius

Tot ja és més local, més proper. L’important es relaciona amb valors com la confiança. Què volem? Què necessitem? “Aparellament” per als economistes com l’Alvin Roth, és un terme que usen per a referir-se a la forma en què els individus obtenim el gran nombre de coses que triem en la vida i que també han de triar-nos a nosaltres. Existeixen entorns estructurats d’aparellaments, processos de sol·licitud i selecció on succeeix aquest festeig i elecció. «Tals processos i el bé que els sortegem –diu l’Alvin– determinen alguns dels moments més importants de la nostra vida, i alguns dels moments menys importants». Un mercat suposa aparellament cada vegada que el preu no és l’única cosa que determina qui obté que.

El disseny d’un mercat ajuda a resoldre problemes que els mercats existents no han estat capaços de remeiar de manera natural. Alguna cosa que tots els mercats ens obliguen a fer als participants és decidir què volem. Cada mercat té una història per a explicar i totes, solen començar amb un fracàs.

Quién obtiene qué y por qué. 
LA NUEVA ECONOMÍA DEL DISEÑO DE MERCADOS
Alvin E. Roth / Bosch Editores