La indústria va posar fi als esclaus i la servitud; l’era col·laborativa acaba amb els assalariats.
Jean-Paul Sartre va saber captar la relació entre la llibertat i el joc: quan un ésser se sent lliure el primer que fa és jugar. Perquè jugant s’aprèn i aprendre, ens empodera. La pèrdua de poder en la lluita diària per la supervivència és el que torna a la gent violenta. La paradoxa del control tecnològic és que l’amenaça és corporal. Aprendre a funcionar en una economia col·laborativa: societat civil, capital social i tecnologies intel·ligents. Un municipi com LPH té a favor l’escala: control de població, seguretat, i desenvolupament d’un nou “mercat” municipal més eficient. Respondre als grans canvis de manera col·lectiva, conciutadana, interpersonal… Municipalment! Amb un model d’organització basat en les energies renovables i en la societat del coneixement. Enfront del model urbà i centralitzat, més naturalesa, més consciència biosfèrica. Aquesta era col·laborativa en la qual ens endinsem li brinda a la Humanitat la oportunitat de deslliurar-se de les urpes d’una vida mercantilitzada, part d’un món utilitari. El concepte de propietat evoluciona cap a l’accés a xarxes de valor, compartir i ser part. Respirar la llibertat, jugar.
Catalanders 