Pensament catedral

Una de les grans lliçons de 2020, segons el filòsof autralià Roman Krznaric

Roman Krznaric.
Cortesía de KATE RAWORTH

En el seu llibre The Good Ancestor (El bon avantpassat), Krznaric, qui va ensenyar sociologia i política en la Universitat de Cambridge, denúncia que vivim en “l’era de la tirania de l’ara”, que té un “curtterminisme frenètic” en l’arrel de les crisis que estem enfrontant.
No obstant creu que comptem amb “talents exclusivament humans” per a contrarestar-ho. Parla del “pensament catedral”, del que denomina com a “rebels del temps” (persones que es dediquen al pensament a llarg termini i a la justícia intergeneracional) i de moviments inspiradors a tot el món, com el “disseny futur” al Japó.

Una de les raons per les quals el curtterminisme és un gran problema ara és perquè ens hem adonat que en el segle XXI tenim molts desafiaments a llarg termini: està el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat; les noves tecnologies com la intel·ligència artificial i el bioterrorisme, per exemple.

Hi ha molts temes que requereixen pensar a llarg termini i la pandèmia és un d’ells. La planificació a llarg termini importa ara més que mai. El pensament catedral és la capacitat de concebre i planificar projectes amb un horitzó molt ampli, tal vegada dècades o segles per davant i, per descomptat, es basa en la idea de les catedrals medievals. A Europa, la gent començava a construir-les i sabia que no les veurien acabades en el transcurs de les seves vides.

Un exemple molt específic: l’accident nuclear al Japó després del terratrèmol i tsunami de 2011. La planta de Fukushima es va esfondrar i va provocar un desastre, però va haver-hi una altra planta anomenada Onagawa que va ser colpejada pel tsunami d’una manera fins i tot més forta, però va sobreviure perquè l’enginyer que la va dissenyar la va construir uns 30 metres més alta del que realment es necessitava. Ell sabia que podria arribar un tsunami, encara que en aquest moment potser no hi havia una possibilitat molt elevada. Aquest és un pensament a llarg termini, és el tipus de pensament que necessitem. Algunes ciutats europees, com Amsterdam, estan planejant no tenir automòbils que funcionin amb combustibles fòssils als seus carrers després de 2030. Volen una economia 100% circular a partir de 2050.

Hi ha projectes increïbles a tot el món. Per exemple, a Escòcia, l’artista Katie Paterson ha dissenyat un projecte d’art anomenat Future Library, en el qual cada any, per 100 anys, un autor famós dóna un llibre que romandrà sense ser llegit fins a l’any 2114. Aquest any, els 100 llibres s’imprimiran en paper fet de 1000 arbres plantats en un bosc als afores d’Oslo. És com un regal per al futur. També està la volta mundial de llavors en el cercle polar àrtic, que busca guardar milions de llavors dins d’un búnquer de roca indestructible, dissenyat perquè duri 1.000 anys. L’objectiu és preservar la biodiversitat de plantes del planeta.

Krznaric creu que hem colonitzat el futur; que la humanitat, particularment als països rics, tracta el futur com un lloc d’avançada colonial llunyà on podem llançar desfets lliurement (i causar) mal ecològic i risc tecnològic com si no hi hagués ningú allí. La covid-19 té molt a veure amb l’immediat, amb el present, amb una família que ha perdut a un ser estimat o un govern bregant amb la desocupació massiva. És un moment per a mirar cap endarrere i veure si vam aprendre alguna cosa sobre la importància de pensar a llarg termini.

Vía Margarita Rodriguez / BBC Mundo

Rurals i urbans

La pandèmia ens ha demostrat, per un costat, la importància de l’autoabastament alimentari i, per l’altre, els beneficis de viure més esponjats i en entorns naturals. Ambdós factors, junt amb les noves tecnologies, haurien d’ajudar a frenar el despoblament rural que patim.

Per Salvador Vergés i Tejero
@salvaverges

El 90% de Catalunya està ocupat per tan sols un 10% de la població. Cal revertir aquesta excessiva descompensació demogràfica. Per què? Doncs perquè només habitant el territori podrem cuidar-lo adequadament i obtenir-ne així els seus fruits: aliments, matèries primeres, aigua, energia, paisatge, cultura. Elements que, explotats sosteniblement, ens aporten riquesa i benestar. A tots, a rurals i a urbans.

Imatges: @salvaverges & @jsaragossa

I com fixem la gent al territori? Al voltant de la força del treball com a element aglutinador i garant per als altres col·lectius (joves estudiants, persones grans). I l’emprenedoria agroalimentària, que aflora arreu, n’és un factor clau. El sector agrari orientat tan sols a produir i sotmès a preus de llotges i mercats està tocat de mort; cal que es vinculi a la transformació i comercialització dels seus productes per resultar viable, que participi aigües avall de la xarxa de valor. Però és que al revés també: la indústria transformadora i la distribució comercial necessiten vincular-se aigües amunt per respondre a un mercat què, cada cop més, exigeix proximitat, qualitat i traçabilitat. I aquesta simbiosi empresarial, sovint unió de petit i gros, genera RDi i iniciatives a ajudar.

Al seu torn, la poca indústria escampada pel territori, i especialment aquella de valor afegit, necessita incorporar persones amb talent, a qui costa molt convèncer d’anar a viure fora de les poques grans ciutats. Aquí, un exemple integrador d’èxit és el @CampusGarrotxa. I aquest teixir aliances sinèrgiques entre sector primari i sectors secundari i terciari (tots ells empreses al capdavall) com a potent eina de reequilibri, ha d’anar retroalimentat en paral·lel d’una bona dotació de serveis i infraestructures per part de l’Administració.

La Catalunya rural necessita la ciutat i viceversa; per viure i per sobreviure. Som un sol poble. El territori és dret i deure de tots. Cuidem-lo, poblem-lo, gaudim-lo i, quan escaigui, el sabrem controlar; per, tot seguit, poder-lo cuidar, poblar i gaudir en plenitud.

Brian Chesky d’Airbnb

«Triguem 12 anys a construir Airbnb i ho vam perdre gairebé tot en 6 setmanes» Brian Chesky va indicar que el turisme del futur se centrarà en els viatges domèstics.

Brian Chesky
Brian Chesky

Pots dedicar dècades a construir un somni i el món pot destruir-lo amb una cosa tan aleatòria com una pandèmia d’un virus desconegut. Això va ser justament el que li va passar a Brian Chesky, el CEO d’Airbnb, amb l’arribada del SARSCov2 enguany.

Chesky va indicar que Airbnb s’enfronta a un futur incert a causa dels temors de rebrots que ja s’estan experimentant a tot el món. “El turisme tal com el coneixíem s’ha acabat. No vull dir que el viatjar s’hagi acabat, sinó que el model que coneixíem ha mort i no tornarà”.

La gent vol sortir, però també sentir-se segura. Segons Chesky, les persones “no volen pujar-se a un avió, ni viatjar per negocis, ni travessar fronteres”, la qual cosa al seu parer impulsarà el turisme domèstic pròxim als centres urbans.

“Ens pujarem als nostres automòbils, conduir uns quants quilòmetres a una petita comunitat i quedar-nos en una casa”.

Gorgs: Espai Natural Protegit

ACCÉS REGULAT ALS GORGS DE LES PLANES: SEGURETAT I CONSERVACIÓ DE LA NATURA

Aquest estiu l’accés als gorgs de Les Planes d’Hostoles quedarà regulat a un aforament màxim de 200 persones diàries per garantir les mesures sanitàries i també per vetllar per la preservació i conservació d’aquest Espai Natural Protegit.

Per garantir les mesures de seguretat i sanitàries en situació de pandèmia de la COVID-19, seguint el Protocol de mesures addicionals i preventives per a la gestió d’aigües de bany de la Generalitat de Catalunya, i per prevenir l’aglomeració de persones al medi natural, l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles amb la col·laboració de la Fundació Emys han establert un sistema innovador de gestió online de l’aforament per regular l’accés als gorgs del municipi.

A partir d’ara s’accedirà als gorgs a través d’un tiquet de dia que atorga el dret d’accés a tots els espais. Aquest tiquet serà imprescindible per accedir-hi, ja que hi haurà un aforament limitat de 200 persones per dia. D’aquesta manera, es garanteix l’accés als gorgs de la manera més segura possible per a totes les visitants, i alhora vetllar per la preservació de les gorgues de les Planes d’Hostoles i la fauna i flora que hi habita. El tiquet per adults serà de 3€ i els infants de menys de 12 anys entraran de manera gratuïta, sempre acompanyats per un adult. Aquestes aportacions van destinades a desenvolupar accions per conservar la riquesa biològica d’aquest Espai Natural Protegit I realitzar accions de manteniment per adequar l’espai a l’ús públic.

Aquesta mesura busca que les usuàries que vulguin entrar en aquest espai ho facin amb totes les garanties, respectant les mesures sanitàries i de seguretat per a protegir-se a elles mateixes, i respectant l’entorn i el medi natural per protegir la biodiversitat. Per tant, no respectar la normativa d’usos i accés pot comportar sancions administratives.

L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles i la Fundació Emys treballen des de l’any 2018 conjuntament per regular els usos i accessos a l’Espai Natural Protegit del riu Brugent en el seu pas pel municipi. Aquesta és una col·laboració continuada que ha aconseguit regular els usos i accessos al medi natural i conscienciar a la societat sobre la importància i el valor d’aquest Espai Natural Protegit. Això forma part d’una estratègia global del municipi que aposta per el desenvolupament sostenible i que compta amb l’afectació del 0,5% de l’IBI a la millora de la fauna, flora i paisatge.

Captura de pantalla 2020-06-17 a las 16.25.09
Eduard Llorà, Ajuntament de LPH i Marc Vilahur Chiaraviglio, Fundació Emys.

La compra de tiquets per accedir a l’espai natural protegit es pot fer a: www.fundacioemys.org/gorgslesplanes

La crisi de les grans oportunitats

Si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.

Joan Canadell
Joan Canadell

Per Joan Canadell i Bruguera /
President de la Cambra de Barcelona

A diferència de la crisi del 2008, que va suposar grans retallades en despesa i inversions, aquesta crisi va justament en el sentit contrari. Sembla que la política europea camina cap a una sortida keynesiana de la crisi, cosa que des de l’inici vam demanar des de la Cambra que presideixo. A la vegada sembla que la UE ha après del passat i focalitzarà una gran part de les aportacions econòmiques a fer una transformació de model cap a una economia més verda, sostenible, socialment responsable, digital i tecnològica. Just el que cal, just en línia del que les cambres catalanes vam presentar l’octubre del 2019 en un projecte que porta per nom Catalunya 2030-40 i que pretenia transformar el model econòmic català cap a una economia de més valor afegit, més internacionalitzada, més mediambientalment sostenible i socialment responsable.

Ens vam equivocar en una cosa, en el nom. 2040 queda ara molt lluny, i fins i tot el 2030, i cal accelerar gran part d’aquesta transformació a l’horitzó 2025-30 aprofitant que Europa posarà una gran suma de diners (ja s’han anunciat 750.000 milions d’euros) més altres injeccions importants en forma de compra de deute públic. Vet aquí, doncs, la primera de les grans oportunitats que tenim, accelerar al màxim la transformació de la nostra economia aprofitant per anar cap a un model més competitiu i sostenible que ajudi Europa a competir amb els seus grans rivals, que són a hores d’ara Àsia (amb la Xina al capdavant) i l’eix EUA-Commonwealth.

Una altra oportunitat és la reindustrialització. Quan Europa es planteja més industrialització qui en pot sortir beneficiat? Doncs justament les regions que en el passat tenien indústria potent de la que ha anat marxant, en especial el tèxtil i part de la metal·lúrgica. A Catalunya tenim encara moltes empreses en aquests sectors, que s’han especialitzat i han resistit en un mercat molt més competitiu i estan exportant arreu en els seus nínxols de mercat, però quan calgui guanyar quota per atendre més el mercat europeu que demandarà producte made in EU, les empreses catalanes tindran grans oportunitats. Tenir el saber fer, l’expertesa, l’experiència, és bàsic per tornar a industrialitzar, i recordeu que fins fa 20-30 anys Catalunya era una de les regions més potents d’Europa en aquest tipus d’indústria que més tard es va traslladar a l’Àsia.

La tercera gran oportunitat és la de canviar els hàbits i incrementar la qualitat de vida. El fet que durant més de dos mesos molta gent hagi pogut treballar a distància i les empreses hagin funcionat prou bé, obre una gran oportunitat de substituir el salari en base a presència per salari en base a rendiment. Si som capaços d’entendre aquest concepte, molta gent podrà reduir temps morts, desplaçaments (i contaminació), dedicant més estona a gaudir de la vida amb activitats i experiències que generin plaer. Només que un 30% dels treballadors alliberés tres hores a la setmana, implicaria més de 5 milions d’hores setmanals que es podrien dedicar a activitats culturals, esports, a allargar el cap de setmana, a consumir experiències. En definitiva, a generar una nova economia de més valor afegit i km 0, i aspirar a més benestar i felicitat.

La darrera oportunitat que vull mencionar és la d’un canvi en l’àmbit polític. Crec que tots som conscients que el sistema polític ha col·lapsat, s’ha mostrat clarament inútil per preveure la propagació de la pandèmia, quan tots vèiem encuriosits des d’Europa el que passava a la Xina i els nostres líders no van saber actuar a temps. El sistema polític espanyol, a més, ha demostrat que ha sigut el més ineficient, ja que a hores d’ara encara som el país amb més morts per milió d’habitants (font Financial Times, 28/5) i tot fa pensar que les dades reals són pitjors del que s’ha informat. No sabem encara quina dimensió tindrà la crisi política a casa nostra, però és obvi que també hauríem de saber-ne trobar l’oportunitat, que per mi depèn de prendre les decisions des d’aquí i amb els recursos que generem a casa nostra.

Amb aquests quatre exemples d’oportunitat vull il·lustrar que, més enllà de la situació traumàtica i dramàtica en alguns casos, si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.

> Via El Punt / Avui

L’alteració dels entorns naturals

Captura de pantalla 2020-05-27 a las 13.48.34
Jordi Serra-Cobo

Jordi Serra-Cobo és doctor en biologia, ecoepidemiòleg i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. La seva feina consisteix a observar com les malalties, sobretot les víriques, es troben a la natura, en quins animals i quina dinàmica segueixen. Gran coneixedor dels coronavirus, el 2013 ja alertava de la relació entre la pèrdua de la biodiversitat del planeta i l’extensió de les epidèmies. L’alteració dels entorns naturals per part dels éssers humans ha originat una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbits d’alguns animals que alhora ha trencat una cadena que feia de barrera natural a moltes malalties. Fer alteracions als ecosistemes no és gratuït, té unes conseqüències. Quan s’alteren aquestes espècies, que són reservoris de virus, es canvia la probabilitat de la transmissió d’aquests virus, la probabilitat que passin a altres espècies, entre les quals, la població humana. La conservació de la biodiversitat és una eina per a protegir la salut de les persones. Hem de canviar la nostra relació amb la natura. S’haurà de fer, perquè no tindrem més remei. Cal que ens preparem perquè hi haurà noves epidèmies, segur. Tenim totes les butlletes. Per tant, que no ens agafi com ens ha agafat aquesta. Per altra banda, tècnicament, es va avançant moltíssim en diverses coses, com els medicaments antivirals. També la vacuna, que trigarà més. I per últim, les mesures de proves de diagnòstic ràpides, segures i fiables.


> Entrevista a Vilaweb

Les distopies

Les distopies ens han preparat per a les difícils circumstàncies que vivim per la Covid-19. No obstant això, pot observar-se que així i tot moltes persones intenten usar una precària màscara i a vegades guants.

Ana Teresa Torres
Ana Teresa Torres

Un fantasma recorre el món occidental, diu Ana Teresa Torres: el fantasma de la demagògia, de la pesta que arrasa amb tot i dels infortunis que acompanyen a la història des de l’antiguitat. La catàstrofe deslligada per la pandèmia és de magnituds bíbliques. Avui la producció de petroli val menys que una capseta feliç de McDonald’s. A Londres, més de vint mil empreses han fet fallida i deixen a treballadors al carrer, augurant una crisi sense igual. Hi ha avingudes buides, escassetat de recursos i, després de gairebé tres segles d’existència, fins a la democràcia liberal es va posar en dubte com a sistema polític enfront dels governs per decrets i règims d’alarma i excepció que no deixen d’anunciar-se pertot arreu. Quan pensem sobre els temps esdevenidors enmig d’aquest desastre ens traslladem irremediablement a un escenari distòpic, a un món postapocalíptic en el qual la població mundial està reduïda i existeix un ferri control sobre els grups supervivents. Però aquestes referències procedeixen del cinema, de la literatura i de la cultura pop en general, que durant anys van presagiar un futur signat pel caos. Ara, si bé els mitjans tenen més poder que fa cinquanta anys i Netflix és més rendible que qualsevol petroliera del món, les possibilitats que l’ésser humà enfronti un canvi d’aquest tipus estan descartades per diversos experts.

L’adaptació existeix, sí, però no vivim la fi del món.

Tampoc hi ha certeses infal·libles. Ningú s’arrisca a donar la seva visió del futur, ni tan sols els qui poguessin estar més preparats per als exercicis prospectius i escenaris a posteriori, és a dir, els científics socials. De manera que les úniques referències o pistes que tenim a la mà són aquestes distopies que, justament enmig dels grans caos i tragèdies del passat, van trobar inspiració entre els seus autors i cabuda en el públic. Perquè la literatura i l’art poden crear, armar i comunicar sense camises de força, sense límits determinats per l’acadèmia o les lleis de la ciència. Un escriptor té llicència per a aportar des de la seva imaginació per més ficcional que sembli. Al cap i a la fi, el seu treball no busca predir sinó utilitzar el seu context per a construir, sense obligació de compliment.

La literatura i el cinema poden anar més enllà dels discursos polítics, la ficció amplifica o desfigura la realitat: ens han preparat d’alguna manera per a aquestes circumstàncies. Avui un desastre de major magnitud assetja al món i no hi ha convicció sobre les xifres oficials publicades. La informació emesa pel govern xinès és opaca per la mateixa orientació del seu model polític. Si el present està ple de turbulències informatives, el futur no pronostica major claredat. Estem fent un exercici d’imaginació perquè òbviament no coneixem el futur. L’altre assumpte és que no es pot parlar en general. El que vagin a fer els països coneguts com a “primer món” segurament serà molt diferent al que ocorri en la resta. No sembla possible que molts dels països d’Àfrica, d’Amèrica Llatina, o de les zones pobres d’Europa i Àsia estiguin en capacitat d’implementar governs tecnològics.

Tampoc està segura que utilitzar la tecnologia informàtica condueixi necessàriament a escenaris distòpics. vol pensar que pot utilitzar-se en benefici de la prevenció i tractament de les epidèmies i no necessàriament en el control de les societats. La relació directa i presencial ja fa estona que és substituïda per la digital, tant per als vincles personals com laborals, educatius, etcètera, i això no ha estat a causa de l’epidèmia. La telecomunicació forma part del present i per descomptat del futur. És una tendència irreversible. Una vegada que la humanitat aconsegueix una conquesta tecnològica no pot anar cap endarrere. Si això és favorable o desfavorable en altres sentits pot discutir-se. En tot cas, les persones ens anem acostumant a noves formes de relació. Si pensem globalment em sembla inevitable que els canvis es produeixin, perquè en la globalització els efectes socials i econòmics s’expandeixen “viralment”, valgui la redundància. No obstant això, no sembla que tots els canvis del món es relacionin amb la pandèmia. Per exemple, fa temps que venim sentint que les energies fòssils seran substituïdes per altres de diferent naturalesa. Aquest canvi, per cert, per a la nostra economia és un cop mortal.

La veritat és que no coneixem amb certesa el que passa a la Xina perquè manté un sistema polític completament opac. No podem estar segurs –em refereixo a l’opinió pública– ni de com ni quan es va deslligar la COVID-19, ni de quins han estat les seves xifres reals de contagi i recuperació, de manera que és difícil decidir si han estat més o menys reeixits que els occidentals. En alguns països d’Europa, com Polònia i Hongria, abans de l’epidèmia es venia produint una reculada de les llibertats i drets democràtics. I en uns altres, com Alemanya, Itàlia i França, ha augmentat perillosament la presència de partits polítics nacionalistes i xenòfobs, i per tant eventualment contraris als principis democràtics de la Unió Europea. És a dir, que si la democràcia està en perill no és només, o no principalment, per efecte dels controls socials que s’han imposat per a contenir la pandèmia.

Cobert de vegetació

Proyecto: Cadaval & Solà-Morales
Arquitecto local: Alejandro Filloy

Foto: Sandra Pereznieto
Foto: Sandra Pereznieto

Cobert de vegetació, el sostre de la casa es va transformar en un petit ecosistema que funciona en harmonia amb la resta de l’entorn natural.

La paleta de materials i de colors va ser estudiada perquè el construït no pertorbés el natural. D’una banda, es va decidir utilitzar el formigó pel seu alt rendiment estructural i el seu baix manteniment. Per l’altra, la fusta –emprada en gran quantitat– és un altre material clau que prové dels arbres caiguts o morts en la zona, creant una connexió permanent entre l’arquitectura i els voltants. El forjat superior de la casa que defineix el sostre de tots els espais habitables va ser construït amb aquesta fusta. Les finestres afavoreixen la ventilació creuada, a més d’oferir vistes cap a tot el panorama amb angles diferents, la qual cosa permet reforçar el vincle entre interior i exterior en qualsevol àrea de la casa.

Foto: Sandra Pereznieto
Foto: Sandra Pereznieto