Casa H3

H3, una casa de trepitjada mínima, en la qual es va apuntar al màxim aprofitament de les dimensions del terreny i del seu entorn natural.
Proyecto: Casa H3
Arquitecto: Luciano Kruk

 

La totalitat de la casa va ser construïda en formigó vist, la qual cosa va contribuir a l’economia del seu manteniment. A fi de reduir al mínim la incorporació d’equipament, fins i tot el mobiliari va ser concebut com a part de la caixa de formigó. Per a conformar els encofrats recorren a l’ús de taules de fusta de pi. Aquesta decisió es va fonamentar en la pretensió que tant la terminació material dels paraments com la de les lloses conservessin la textura de la beta de la fusta, en la cerca d’un diàleg harmoniós amb l’escorça dels pins propis del lloc. La casa es constitueix com un bloc compacte. La planta baixa alberga la cuina, el menjador i l’estar en un únic espai integrat, el qual també s’obre l’escala que condueix a la planta alta. Donada l’escala de la casa, mitjançant vistes creuades i fugides visuals es va intentar unificar i fluidificar l’espai interior. Es va procurar no confinar els diferents usos a locals tancats sinó connectar-los entre si amb el propòsit de generar la sensació d’una major amplitud espacial. En la planta alta es van situar els dos dormitoris i el bany. A causa de l’abundant ombra que brinda el profús bosc no va ser necessària la incorporació d’elements arquitectònics per a disminuir la incidència del sol en el seu interior. De fet, la casa no sols s’envidra per a connectar amb l’espai exterior i captar visuals, sinó també per a poder absorbir la llum filtrada que aconsegueix travessar la densitat del bosc.

Captura de pantalla 2020-07-15 a las 1.03.18

Brian Chesky d’Airbnb

«Triguem 12 anys a construir Airbnb i ho vam perdre gairebé tot en 6 setmanes» Brian Chesky va indicar que el turisme del futur se centrarà en els viatges domèstics.
Brian Chesky
Brian Chesky

Pots dedicar dècades a construir un somni i el món pot destruir-lo amb una cosa tan aleatòria com una pandèmia d’un virus desconegut. Això va ser justament el que li va passar a Brian Chesky, el CEO d’Airbnb, amb l’arribada del SARSCov2 enguany.

Chesky va indicar que Airbnb s’enfronta a un futur incert a causa dels temors de rebrots que ja s’estan experimentant a tot el món. “El turisme tal com el coneixíem s’ha acabat. No vull dir que el viatjar s’hagi acabat, sinó que el model que coneixíem ha mort i no tornarà”.

La gent vol sortir, però també sentir-se segura. Segons Chesky, les persones “no volen pujar-se a un avió, ni viatjar per negocis, ni travessar fronteres”, la qual cosa al seu parer impulsarà el turisme domèstic pròxim als centres urbans.

“Ens pujarem als nostres automòbils, conduir uns quants quilòmetres a una petita comunitat i quedar-nos en una casa”.

Gorgs: Espai Natural Protegit

ACCÉS REGULAT ALS GORGS DE LES PLANES: SEGURETAT I CONSERVACIÓ DE LA NATURA

Aquest estiu l’accés als gorgs de Les Planes d’Hostoles quedarà regulat a un aforament màxim de 200 persones diàries per garantir les mesures sanitàries i també per vetllar per la preservació i conservació d’aquest Espai Natural Protegit.

Per garantir les mesures de seguretat i sanitàries en situació de pandèmia de la COVID-19, seguint el Protocol de mesures addicionals i preventives per a la gestió d’aigües de bany de la Generalitat de Catalunya, i per prevenir l’aglomeració de persones al medi natural, l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles amb la col·laboració de la Fundació Emys han establert un sistema innovador de gestió online de l’aforament per regular l’accés als gorgs del municipi.

A partir d’ara s’accedirà als gorgs a través d’un tiquet de dia que atorga el dret d’accés a tots els espais. Aquest tiquet serà imprescindible per accedir-hi, ja que hi haurà un aforament limitat de 200 persones per dia. D’aquesta manera, es garanteix l’accés als gorgs de la manera més segura possible per a totes les visitants, i alhora vetllar per la preservació de les gorgues de les Planes d’Hostoles i la fauna i flora que hi habita. El tiquet per adults serà de 3€ i els infants de menys de 12 anys entraran de manera gratuïta, sempre acompanyats per un adult. Aquestes aportacions van destinades a desenvolupar accions per conservar la riquesa biològica d’aquest Espai Natural Protegit I realitzar accions de manteniment per adequar l’espai a l’ús públic.

Aquesta mesura busca que les usuàries que vulguin entrar en aquest espai ho facin amb totes les garanties, respectant les mesures sanitàries i de seguretat per a protegir-se a elles mateixes, i respectant l’entorn i el medi natural per protegir la biodiversitat. Per tant, no respectar la normativa d’usos i accés pot comportar sancions administratives.

L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles i la Fundació Emys treballen des de l’any 2018 conjuntament per regular els usos i accessos a l’Espai Natural Protegit del riu Brugent en el seu pas pel municipi. Aquesta és una col·laboració continuada que ha aconseguit regular els usos i accessos al medi natural i conscienciar a la societat sobre la importància i el valor d’aquest Espai Natural Protegit. Això forma part d’una estratègia global del municipi que aposta per el desenvolupament sostenible i que compta amb l’afectació del 0,5% de l’IBI a la millora de la fauna, flora i paisatge.

Captura de pantalla 2020-06-17 a las 16.25.09
Eduard Llorà, Ajuntament de LPH i Marc Vilahur Chiaraviglio, Fundació Emys.

La compra de tiquets per accedir a l’espai natural protegit es pot fer a: www.fundacioemys.org/gorgslesplanes

La crisi de les grans oportunitats

Si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.
Joan Canadell
Joan Canadell

Per Joan Canadell i Bruguera /
President de la Cambra de Barcelona

A diferència de la crisi del 2008, que va suposar grans retallades en despesa i inversions, aquesta crisi va justament en el sentit contrari. Sembla que la política europea camina cap a una sortida keynesiana de la crisi, cosa que des de l’inici vam demanar des de la Cambra que presideixo. A la vegada sembla que la UE ha après del passat i focalitzarà una gran part de les aportacions econòmiques a fer una transformació de model cap a una economia més verda, sostenible, socialment responsable, digital i tecnològica. Just el que cal, just en línia del que les cambres catalanes vam presentar l’octubre del 2019 en un projecte que porta per nom Catalunya 2030-40 i que pretenia transformar el model econòmic català cap a una economia de més valor afegit, més internacionalitzada, més mediambientalment sostenible i socialment responsable.

Ens vam equivocar en una cosa, en el nom. 2040 queda ara molt lluny, i fins i tot el 2030, i cal accelerar gran part d’aquesta transformació a l’horitzó 2025-30 aprofitant que Europa posarà una gran suma de diners (ja s’han anunciat 750.000 milions d’euros) més altres injeccions importants en forma de compra de deute públic. Vet aquí, doncs, la primera de les grans oportunitats que tenim, accelerar al màxim la transformació de la nostra economia aprofitant per anar cap a un model més competitiu i sostenible que ajudi Europa a competir amb els seus grans rivals, que són a hores d’ara Àsia (amb la Xina al capdavant) i l’eix EUA-Commonwealth.

Una altra oportunitat és la reindustrialització. Quan Europa es planteja més industrialització qui en pot sortir beneficiat? Doncs justament les regions que en el passat tenien indústria potent de la que ha anat marxant, en especial el tèxtil i part de la metal·lúrgica. A Catalunya tenim encara moltes empreses en aquests sectors, que s’han especialitzat i han resistit en un mercat molt més competitiu i estan exportant arreu en els seus nínxols de mercat, però quan calgui guanyar quota per atendre més el mercat europeu que demandarà producte made in EU, les empreses catalanes tindran grans oportunitats. Tenir el saber fer, l’expertesa, l’experiència, és bàsic per tornar a industrialitzar, i recordeu que fins fa 20-30 anys Catalunya era una de les regions més potents d’Europa en aquest tipus d’indústria que més tard es va traslladar a l’Àsia.

La tercera gran oportunitat és la de canviar els hàbits i incrementar la qualitat de vida. El fet que durant més de dos mesos molta gent hagi pogut treballar a distància i les empreses hagin funcionat prou bé, obre una gran oportunitat de substituir el salari en base a presència per salari en base a rendiment. Si som capaços d’entendre aquest concepte, molta gent podrà reduir temps morts, desplaçaments (i contaminació), dedicant més estona a gaudir de la vida amb activitats i experiències que generin plaer. Només que un 30% dels treballadors alliberés tres hores a la setmana, implicaria més de 5 milions d’hores setmanals que es podrien dedicar a activitats culturals, esports, a allargar el cap de setmana, a consumir experiències. En definitiva, a generar una nova economia de més valor afegit i km 0, i aspirar a més benestar i felicitat.

La darrera oportunitat que vull mencionar és la d’un canvi en l’àmbit polític. Crec que tots som conscients que el sistema polític ha col·lapsat, s’ha mostrat clarament inútil per preveure la propagació de la pandèmia, quan tots vèiem encuriosits des d’Europa el que passava a la Xina i els nostres líders no van saber actuar a temps. El sistema polític espanyol, a més, ha demostrat que ha sigut el més ineficient, ja que a hores d’ara encara som el país amb més morts per milió d’habitants (font Financial Times, 28/5) i tot fa pensar que les dades reals són pitjors del que s’ha informat. No sabem encara quina dimensió tindrà la crisi política a casa nostra, però és obvi que també hauríem de saber-ne trobar l’oportunitat, que per mi depèn de prendre les decisions des d’aquí i amb els recursos que generem a casa nostra.

Amb aquests quatre exemples d’oportunitat vull il·lustrar que, més enllà de la situació traumàtica i dramàtica en alguns casos, si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.

> Via El Punt / Avui

L’alteració dels entorns naturals

Captura de pantalla 2020-05-27 a las 13.48.34
Jordi Serra-Cobo

Jordi Serra-Cobo és doctor en biologia, ecoepidemiòleg i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. La seva feina consisteix a observar com les malalties, sobretot les víriques, es troben a la natura, en quins animals i quina dinàmica segueixen. Gran coneixedor dels coronavirus, el 2013 ja alertava de la relació entre la pèrdua de la biodiversitat del planeta i l’extensió de les epidèmies. L’alteració dels entorns naturals per part dels éssers humans ha originat una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbits d’alguns animals que alhora ha trencat una cadena que feia de barrera natural a moltes malalties. Fer alteracions als ecosistemes no és gratuït, té unes conseqüències. Quan s’alteren aquestes espècies, que són reservoris de virus, es canvia la probabilitat de la transmissió d’aquests virus, la probabilitat que passin a altres espècies, entre les quals, la població humana. La conservació de la biodiversitat és una eina per a protegir la salut de les persones. Hem de canviar la nostra relació amb la natura. S’haurà de fer, perquè no tindrem més remei. Cal que ens preparem perquè hi haurà noves epidèmies, segur. Tenim totes les butlletes. Per tant, que no ens agafi com ens ha agafat aquesta. Per altra banda, tècnicament, es va avançant moltíssim en diverses coses, com els medicaments antivirals. També la vacuna, que trigarà més. I per últim, les mesures de proves de diagnòstic ràpides, segures i fiables.


> Entrevista a Vilaweb

Les distopies

Les distopies ens han preparat per a les difícils circumstàncies que vivim per la Covid-19. No obstant això, pot observar-se que així i tot moltes persones intenten usar una precària màscara i a vegades guants.
Ana Teresa Torres
Ana Teresa Torres

Un fantasma recorre el món occidental, diu Ana Teresa Torres: el fantasma de la demagògia, de la pesta que arrasa amb tot i dels infortunis que acompanyen a la història des de l’antiguitat. La catàstrofe deslligada per la pandèmia és de magnituds bíbliques. Avui la producció de petroli val menys que una capseta feliç de McDonald’s. A Londres, més de vint mil empreses han fet fallida i deixen a treballadors al carrer, augurant una crisi sense igual. Hi ha avingudes buides, escassetat de recursos i, després de gairebé tres segles d’existència, fins a la democràcia liberal es va posar en dubte com a sistema polític enfront dels governs per decrets i règims d’alarma i excepció que no deixen d’anunciar-se pertot arreu. Quan pensem sobre els temps esdevenidors enmig d’aquest desastre ens traslladem irremediablement a un escenari distòpic, a un món postapocalíptic en el qual la població mundial està reduïda i existeix un ferri control sobre els grups supervivents. Però aquestes referències procedeixen del cinema, de la literatura i de la cultura pop en general, que durant anys van presagiar un futur signat pel caos. Ara, si bé els mitjans tenen més poder que fa cinquanta anys i Netflix és més rendible que qualsevol petroliera del món, les possibilitats que l’ésser humà enfronti un canvi d’aquest tipus estan descartades per diversos experts.

L’adaptació existeix, sí, però no vivim la fi del món.

Tampoc hi ha certeses infal·libles. Ningú s’arrisca a donar la seva visió del futur, ni tan sols els qui poguessin estar més preparats per als exercicis prospectius i escenaris a posteriori, és a dir, els científics socials. De manera que les úniques referències o pistes que tenim a la mà són aquestes distopies que, justament enmig dels grans caos i tragèdies del passat, van trobar inspiració entre els seus autors i cabuda en el públic. Perquè la literatura i l’art poden crear, armar i comunicar sense camises de força, sense límits determinats per l’acadèmia o les lleis de la ciència. Un escriptor té llicència per a aportar des de la seva imaginació per més ficcional que sembli. Al cap i a la fi, el seu treball no busca predir sinó utilitzar el seu context per a construir, sense obligació de compliment.

La literatura i el cinema poden anar més enllà dels discursos polítics, la ficció amplifica o desfigura la realitat: ens han preparat d’alguna manera per a aquestes circumstàncies. Avui un desastre de major magnitud assetja al món i no hi ha convicció sobre les xifres oficials publicades. La informació emesa pel govern xinès és opaca per la mateixa orientació del seu model polític. Si el present està ple de turbulències informatives, el futur no pronostica major claredat. Estem fent un exercici d’imaginació perquè òbviament no coneixem el futur. L’altre assumpte és que no es pot parlar en general. El que vagin a fer els països coneguts com a “primer món” segurament serà molt diferent al que ocorri en la resta. No sembla possible que molts dels països d’Àfrica, d’Amèrica Llatina, o de les zones pobres d’Europa i Àsia estiguin en capacitat d’implementar governs tecnològics.

Tampoc està segura que utilitzar la tecnologia informàtica condueixi necessàriament a escenaris distòpics. vol pensar que pot utilitzar-se en benefici de la prevenció i tractament de les epidèmies i no necessàriament en el control de les societats. La relació directa i presencial ja fa estona que és substituïda per la digital, tant per als vincles personals com laborals, educatius, etcètera, i això no ha estat a causa de l’epidèmia. La telecomunicació forma part del present i per descomptat del futur. És una tendència irreversible. Una vegada que la humanitat aconsegueix una conquesta tecnològica no pot anar cap endarrere. Si això és favorable o desfavorable en altres sentits pot discutir-se. En tot cas, les persones ens anem acostumant a noves formes de relació. Si pensem globalment em sembla inevitable que els canvis es produeixin, perquè en la globalització els efectes socials i econòmics s’expandeixen “viralment”, valgui la redundància. No obstant això, no sembla que tots els canvis del món es relacionin amb la pandèmia. Per exemple, fa temps que venim sentint que les energies fòssils seran substituïdes per altres de diferent naturalesa. Aquest canvi, per cert, per a la nostra economia és un cop mortal.

La veritat és que no coneixem amb certesa el que passa a la Xina perquè manté un sistema polític completament opac. No podem estar segurs –em refereixo a l’opinió pública– ni de com ni quan es va deslligar la COVID-19, ni de quins han estat les seves xifres reals de contagi i recuperació, de manera que és difícil decidir si han estat més o menys reeixits que els occidentals. En alguns països d’Europa, com Polònia i Hongria, abans de l’epidèmia es venia produint una reculada de les llibertats i drets democràtics. I en uns altres, com Alemanya, Itàlia i França, ha augmentat perillosament la presència de partits polítics nacionalistes i xenòfobs, i per tant eventualment contraris als principis democràtics de la Unió Europea. És a dir, que si la democràcia està en perill no és només, o no principalment, per efecte dels controls socials que s’han imposat per a contenir la pandèmia.

Merkel & Macron

Macron i Merkel proposen un fons contra el covid de 500.000 milions. Aquesta notícia és d’una gran trascendència perque representa l’inici de l’acord a nivell europeu per finançar el nou model de “L’Europa de les Regions i els Països Petits”.

Captura de pantalla 2020-05-22 a las 1.58.26

Qualsevol que sàpiga una mica de ‘teoria de la negociació’ sap que quan dues posicions radicalment oposades (en aquest cas, el nord i el sud d’Europa) volen arribar a un acord, comencen a negociar desde els extrems i es van acostant fins a trobar-se en un punt intermig. Aquesta proposta de Macron i Merkel només és el punt de partida des d’un dels extrems. Tant Merkel, com Macron (potser fins-hi-tot més ella, que és qui lidera el canvi ideològic de model) saben perfectament que el nord no acceptarà fàcilment la mutualització del deute@cat_nordic

París i Berlín marquen un terreny comú per a treballar sobre els detalls del futur fons de recuperació, situant-lo en els 500.000 milions d’euros.

Cobert de vegetació

Proyecto: Cadaval & Solà-Morales
Arquitecto local: Alejandro Filloy
Foto: Sandra Pereznieto
Foto: Sandra Pereznieto

Cobert de vegetació, el sostre de la casa es va transformar en un petit ecosistema que funciona en harmonia amb la resta de l’entorn natural. La paleta de materiales y de colores fue estudiada para que lo construido no perturbara lo natural. Por una parte, se decidió utilizar el hormigón por su alto rendimiento estructural y su bajo mantenimiento. Por la otra, la madera –empleada en gran cantidad– es otro material clave que proviene de los árboles caídos o muertos en la zona, creando una conexión permanente entre la arquitectura y los alrededores. “El forjado superior de la casa que define el techo de todos los espacios habitables fue construido con esa madera,” destacaron los arquitectos. Las ventanas favorecen la ventilación cruzada, además de ofrecer vistas hacia todo el panorama con ángulos diferentes, lo que permite reforzar el vínculo entre interior y exterior en cualquier área de la casa.

Foto: Sandra Pereznieto
Foto: Sandra Pereznieto