Presentació de la candidtura a l’alcaldia

El futur no és el que vindrà, sinó el que farem

El que em porta aquí és a presentar-me davant vostre com a cap de llista de Junts a les eleccions municipals del maig de 2023, amb la voluntat de ser el pròxim alcalde de les Planes d’Hostoles, Cogolls i les Encies.

El nostre municipi ha anat canviant els darrers anys. Molts d’aquests canvis es poden veure només passejant pel nucli urbà i en l’entorn més proper, d’altres més estructurals i de gestió, són més difícils de percebre a simple vista, costa desgranar-los amb poques paraules. En qualsevol cas, tot i la confusió dels temps que vivim, el que es copsa en l’ambient és més dinamisme i més optimisme.

Aquest bon estat d’ànim del municipi, aquest intangible tan valuós, sumat a tot allò que és evident i que salta a la vista, és obra, també, de l’Eduard Llorà i el seu equip de regidors, que han sabut mirar endavant amb la ment oberta i facilitar que aquests canvis es duguessin a terme i fossin quelcom palpable per la gent. Deixen un ajuntament sanejat, endreçat, un poble dinàmic, i una bona autoestima col·lectiva. No és poca cosa.

Quan l’Eduard em va proposar com a alcaldable, després del primer instant de sorpresa i amb dies per pensar-hi, vaig respondre-li que sí, que hi estava disposat. M’agrada el poble on visc, me’n sento orgullós i he decidit, ho sento en el cor, que és “el meu lloc en el món”.

Tal com he dit abans l’equip de govern actual ha iniciat camins ben interessants en diferents àmbits i això, em genera il·lusió per continuar-ho i també, perquè no dir-ho, m’esperona a aprofundir-hi en algunes qüestions i aportar-hi noves propostes. Estem organitzant un equip de persones de perfil divers, en edats, en formació, en experiències, però sobretot amb persones compromeses amb el municipi, el seu present i el seu futur.

El nostre objectiu és millorar els serveis i la qualitat de vida de tots els veïns de manera individual i també la seva experiència de vida en col·lectivitat. Les relacions i la cooperació entre la gent del poble són un valor que cal potenciar perquè és un propòsit abastable que genera uns beneficis indiscutibles pel benestar de tothom.

Ser potents comunitàriament i amb el màxim d’independència possible de la incertesa general. Amb compromís i responsabilitat: afrontar plegats aquesta transició cap a l’autodeterminació del país, protegir i estimular el que és col·laboratiu, el bé comú.

El desafiament d’afrontar els canvis i les crisis com una oportunitat pel desenvolupament local ens obligarà a fer jocs d’equilibris d’interessos i relats, que entenem que es desenvolupen millor en comunitats petites, sovint bressol de grans transformacions.

Ser alcalde és quelcom amb el que no hi comptava, i ara que aquesta possibilitat pot ser una realitat, m’adono que moltes de les meves inquietuds en arribar al poble, tenien a veure amb com desplegar el potencial que oferia la Vall d’Hostoles: la seva història, el seu patrimoni, el seu entorn natural, la seva activitat comercial i empresarial, la seva cultura i tradicions, i la seva gent. I, per això, vaig crear un portal anomenat valldhostoles.com (l’any 2000 el .cat encara no existia) que pretenia ser un corpus on presentar i relacionar totes aquestes coses (actualment informa sobre un llibre de fotografia que vam fer sobre el municipi amb la Laura Moya)..

Vint-i-tres anys després, això no només no ha desaparegut, sinó que s’ha enfortit i enriquit amb relacions, amistats, vivències i coneixement de l’entorn que m’envolta, especialment durant aquests darrers anys al front del cafè de la plaça, on he pogut conèixer millor el teixit humà del poble i els seus veïnatges i establir les relacions de confiança que fan que aquest vespre estigui aquí presentant-me, secundat per l’equip que conformarem la candidatura, i per tots volsa.

Destaquem algunes línies en les quals estem treballant:

  • La infància, l’adolescència i els joves, al centre de l’acció política. El seu present serà el futur de tots. Educació 360 º. Extraescolars gratuïtes per als nens i adolescents del municipi. Disseny d’un sistema de nous estímuls a la col·laboració voluntària.
  • Com viure amb més harmonia amb la natura? Cura de l’entorn: territori i paisatge. Brigada de jardineria parcs, i gestió forestal.
  • Com viure amb més harmonia amb la nostra història, amb el nostre patrimoni? Rehabilitació del Teatre de l’Ateneu. Ampliació de la biblioteca pública Maria dels Jonquers. Reorganització de La Cooperativa com a centre cultural remença.
  • Rehabilitació d’habitatge tancat per a lloguer a joves del poble. Les Planes ja no és un poble del qual el seu jovent vulgui marxar. Empresa pública d’habitatge. Habitatge d’ús compartit per a gent gran.
  • Empresa municipal d’energia: xarxa local de comunitats energètiques. Serveis d’assessorament i gestió d’oferta comercial.
  • Atenció a la gent gran del municipi i a persones amb necessitats especials. Transports: millorar la connectivitat entre els municipis veïns. Brigada de Neteja. Serveis d’assistència TIC (tramitacions, banca, comerç en línia) Brigada d’Alcaldia: coordinació, seguiment d’incidències i serveis especials.
  • Grups sectorials d’anàlisi i de treball. Pla municipal de turisme. Protecció i estímul del comerç local. Grans esdeveniments.
  • Reforç d’equipaments i promoció de la tasca que desenvolupa el cos de Protecció Civil LPH. Nous estímuls a la col·laboració voluntària. Debat sobre el model de seguretat que volem.
  • Integració de tots els mitjans públics dins una coherència editorial. Un nou impuls a Ràdio LPH, trimestralitzar la revista Nyerr, i dinamitzar de forma més eficient els perfils a les xarxes socials.Sinergies amb el món de l’educació i la cultura local

Dades LPH

Dades @ Les Planes d’Hostoles + Una municipalitat basada en valors generatius com la confiança.

A Catalunya, a banda de Barcelona com a capital, en tenim d’altres ciutats importants. L’informe del Departament d’Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides Revision of World Urbanization Prospects preveia el 2018 que el 68% de la població mundial viurà en zones urbanes cap al 2050 i que, aquesta gran concentració de població, implica la necessitat de desenvolupar models de ciutats sostenibles, utilitzar tots els recursos tecnològics per afrontar els reptes que enfrontaran aquestes ciutats: l’habitatge, la contaminació, el transport, etc.

El 32% restant, en consequència, vivim en àrees rurals… I també haurem de desenvolupar models municipals i comarcals sostenibles i fer front als reptes dels nostres pobles: l’habitatge, la contaminació, la mobilitat, recursos energètics, etc.

Les dades representen avui dia una matèria primera molt valuosa tant per a les institucions com per a les persones. Són dades massives (el que s’anomena big data) que, entenent-les, ens ajuden a comprendre els problemes reals com  …l’habitatge, la mobilitat, la contaminació, les energies renovables o la participació dels veïns en la vida política municipal.

Aquestes dades seran cada vegada més importants en la presa de decisions. Obtenir i mesurar dades massives de molts aspectes de Les Planes d’Hostoles i les seves relacions: intermunicipals, comarcals, provincials, de país, internacionals: per a complementar visions existents sobre el poble i les seves dinàmiques des d’un apropament quantitatiu i de qualitat.

Captura de pantalla 2020-04-22 a las 19.10.53

L’abisme entròpic planetari

En la primera meitat del segle XXI ens estem aproximant a l’ocàs de l’era del petroli. Existeix un consens cada vegada major sobre el fet que estem endinsant-nos en un període crepuscular en el qual el ple cost de la nostra addicció als combustibles fòssils comença a representar un llast per a l’economia mundial. Al mateix temps, el dramàtic auge de les emissions de diòxid de carboni a partir de la crema de combustibles fòssils està elevant la temperatura de la Terra i amenaça de desencadenar un canvi sense precedents en el clima global, amb terrorífiques conseqüències per al futur de la civilització humana i els ecosistemes terrestres. L’escalfament global és la factura entròpica de la Revolució Industrial. En un sentit molt real, l’espècie humana encara no és capaç de comprendre l’enorme magnitud dels canvis que estan tenint lloc sobre la Terra a mesura que la temperatura del planeta continua pujant.

Presenteació del llibre “Fotografies de LPH”

El podeu compra per € 19.95.- a www.valldhostoles.com

La publicació d’un llibre és un moment extraordinari. Persones, activitats, desitjos dispersos, es reuneixen al voltant d’una idea que va prenent forma de llibre. I quan el llibre es publica i es presenta, esdevé un punt d’inici de l’experiència de cada lectura individual. Cadascun de nosaltres podria fer el seu llibre de fotografies de les Planes d’Hostoles. Tots els llibres tindrien coses en comú i coses inesperadament diverses.

Aquest és el de la Laura.

Comprar el llibre

El món actual està plagat d’estímuls visuals de tota mena. Som molts els que prenem imatges cada dia i en consumim diàriament moltes més. Malgrat els canvis que ha experimentat la fotografia des de l’aparició de les primeres cambres fosques fins als dispositius digitals mòbils actuals, els seus principis bàsics no han variat gaire: mirada, enquadrament, llum i temps. 

Tenim veïns, com l’observador meteorològic Agustí Reverter, que cada matí puntualment comparteix una imatge del dia, de la vila o del seu entorn. Un testimoni poètic i preciós del lloc on vivim. D’altres, i no són pocs, fem quelcom similar des dels nostres perfils a Instagram, Facebook, Twitter… La Neus Arnau, els tresors que arriba a fotografiar. La gent de l’Hortviu i els de L’Aixadell, poder seguir la seva activitat gràcies a les imatges que comparteixen… Les passejades impressionants que pilota la Montse Bernadas o les meravelles que crea l’Imma Mudarra al seu jardí. O la Júlia Dalmau i la seva experiència amb el parapent…

Les Planes d’Hostoles està en un bon moment pel que fa a la visita de turistes, viatgers i visitants. L’etiqueta #lesplanesdhostoles ens dona accés a milers d’imatges impressionants, moments efímers viscuts de pas, però totes conformen una mirada diversa de casa nostra, que suma a la de tots nosaltres. Tot això està molt bé, posem un m’agrada, fem un comentari, ho compartim i la pantalla canvia. El següent demana pas a la nostra atenció. Clic. És molt fàcil tirar endavant. Tornar enrere, tornar a mirar, pensar, sentir… costa una mica més. 

Un llibre de fotografia proposa una experiència visual diferent del simple visionat d’imatges. Si la instantània es limita a reproduir el superficial, l’evident, i deixa fora del marc les relacions amb l’entorn, el paisatge i el territori, el lector prestarà menys atenció i l’experiència serà menys enriquidora. El llibre és una forma específica de captar la nostra l’atenció i ho fa convidant-nos a un temps i a un espai de lectura allunyats de velocitat de les pantalles.

Laura Moya, fotògrafa

El que caracteritza la fotografia de la Laura en aquest llibre és que l’hi exigeix un paper actiu i per tant, no es tracta d’un discurs, sinó d’una conversa que, com en la vida, de vegades un vol dir una cosa i s’entén una altra. La Laura Moya s’arrisca a crear perquè el seu treball acabi convertint-se en una cosa inesperada en els ulls de l’observador. 

La selecció de fotografies que oferim de la Laura Moya en aquest llibre ens parla d’un paratge, vessant meridional dels Pirineus, meravellós per a ser fotografiat. La Laura camina i observa el seu entorn natural de boscos humits, fagedes i rouredes sobre substrats volcànics, i ressegueix el joc de l’aigua, des del broll més recòndit, fins que s’incorpora al riu Brugent.

Fotografies de les Planes d’Hostoles, preses per una dona que ha vingut a viure a la comunitat. La Laura Moya ha caminat al llarg de diverses setmanes durant la primavera de 2021 per tot el municipi, amb la curiositat de qui explora el seu nou hàbitat i la concentració de qui accepta el compromís de compartir i publicar sobre l’experiència. Per tant, són fotos caminades, suades, mullades pel riu i la riera, amb calor i pluja. 

La fotografia que fa la Laura resulta de mirar el món com una cosa personal, a través d’una càmera i d’una manera de fer fotos, avui dia no gaire de moda, que involucra tot el cos.


El podeu compra per € 19.95.- a www.valldhostoles.com

Pensament catedral

Una de les grans lliçons de 2020, segons el filòsof autralià Roman Krznaric

Roman Krznaric.
Cortesía de KATE RAWORTH

En el seu llibre The Good Ancestor (El bon avantpassat), Krznaric, qui va ensenyar sociologia i política en la Universitat de Cambridge, denúncia que vivim en “l’era de la tirania de l’ara”, que té un “curtterminisme frenètic” en l’arrel de les crisis que estem enfrontant.
No obstant creu que comptem amb “talents exclusivament humans” per a contrarestar-ho. Parla del “pensament catedral”, del que denomina com a “rebels del temps” (persones que es dediquen al pensament a llarg termini i a la justícia intergeneracional) i de moviments inspiradors a tot el món, com el “disseny futur” al Japó.

Una de les raons per les quals el curtterminisme és un gran problema ara és perquè ens hem adonat que en el segle XXI tenim molts desafiaments a llarg termini: està el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat; les noves tecnologies com la intel·ligència artificial i el bioterrorisme, per exemple.

Hi ha molts temes que requereixen pensar a llarg termini i la pandèmia és un d’ells. La planificació a llarg termini importa ara més que mai. El pensament catedral és la capacitat de concebre i planificar projectes amb un horitzó molt ampli, tal vegada dècades o segles per davant i, per descomptat, es basa en la idea de les catedrals medievals. A Europa, la gent començava a construir-les i sabia que no les veurien acabades en el transcurs de les seves vides.

Un exemple molt específic: l’accident nuclear al Japó després del terratrèmol i tsunami de 2011. La planta de Fukushima es va esfondrar i va provocar un desastre, però va haver-hi una altra planta anomenada Onagawa que va ser colpejada pel tsunami d’una manera fins i tot més forta, però va sobreviure perquè l’enginyer que la va dissenyar la va construir uns 30 metres més alta del que realment es necessitava. Ell sabia que podria arribar un tsunami, encara que en aquest moment potser no hi havia una possibilitat molt elevada. Aquest és un pensament a llarg termini, és el tipus de pensament que necessitem. Algunes ciutats europees, com Amsterdam, estan planejant no tenir automòbils que funcionin amb combustibles fòssils als seus carrers després de 2030. Volen una economia 100% circular a partir de 2050.

Hi ha projectes increïbles a tot el món. Per exemple, a Escòcia, l’artista Katie Paterson ha dissenyat un projecte d’art anomenat Future Library, en el qual cada any, per 100 anys, un autor famós dóna un llibre que romandrà sense ser llegit fins a l’any 2114. Aquest any, els 100 llibres s’imprimiran en paper fet de 1000 arbres plantats en un bosc als afores d’Oslo. És com un regal per al futur. També està la volta mundial de llavors en el cercle polar àrtic, que busca guardar milions de llavors dins d’un búnquer de roca indestructible, dissenyat perquè duri 1.000 anys. L’objectiu és preservar la biodiversitat de plantes del planeta.

Krznaric creu que hem colonitzat el futur; que la humanitat, particularment als països rics, tracta el futur com un lloc d’avançada colonial llunyà on podem llançar desfets lliurement (i causar) mal ecològic i risc tecnològic com si no hi hagués ningú allí. La covid-19 té molt a veure amb l’immediat, amb el present, amb una família que ha perdut a un ser estimat o un govern bregant amb la desocupació massiva. És un moment per a mirar cap endarrere i veure si vam aprendre alguna cosa sobre la importància de pensar a llarg termini.

Vía Margarita Rodriguez / BBC Mundo

Rurals i urbans

La pandèmia ens ha demostrat, per un costat, la importància de l’autoabastament alimentari i, per l’altre, els beneficis de viure més esponjats i en entorns naturals. Ambdós factors, junt amb les noves tecnologies, haurien d’ajudar a frenar el despoblament rural que patim.

Per Salvador Vergés i Tejero
@salvaverges

El 90% de Catalunya està ocupat per tan sols un 10% de la població. Cal revertir aquesta excessiva descompensació demogràfica. Per què? Doncs perquè només habitant el territori podrem cuidar-lo adequadament i obtenir-ne així els seus fruits: aliments, matèries primeres, aigua, energia, paisatge, cultura. Elements que, explotats sosteniblement, ens aporten riquesa i benestar. A tots, a rurals i a urbans.

Imatges: @salvaverges & @jsaragossa

I com fixem la gent al territori? Al voltant de la força del treball com a element aglutinador i garant per als altres col·lectius (joves estudiants, persones grans). I l’emprenedoria agroalimentària, que aflora arreu, n’és un factor clau. El sector agrari orientat tan sols a produir i sotmès a preus de llotges i mercats està tocat de mort; cal que es vinculi a la transformació i comercialització dels seus productes per resultar viable, que participi aigües avall de la xarxa de valor. Però és que al revés també: la indústria transformadora i la distribució comercial necessiten vincular-se aigües amunt per respondre a un mercat què, cada cop més, exigeix proximitat, qualitat i traçabilitat. I aquesta simbiosi empresarial, sovint unió de petit i gros, genera RDi i iniciatives a ajudar.

Al seu torn, la poca indústria escampada pel territori, i especialment aquella de valor afegit, necessita incorporar persones amb talent, a qui costa molt convèncer d’anar a viure fora de les poques grans ciutats. Aquí, un exemple integrador d’èxit és el @CampusGarrotxa. I aquest teixir aliances sinèrgiques entre sector primari i sectors secundari i terciari (tots ells empreses al capdavall) com a potent eina de reequilibri, ha d’anar retroalimentat en paral·lel d’una bona dotació de serveis i infraestructures per part de l’Administració.

La Catalunya rural necessita la ciutat i viceversa; per viure i per sobreviure. Som un sol poble. El territori és dret i deure de tots. Cuidem-lo, poblem-lo, gaudim-lo i, quan escaigui, el sabrem controlar; per, tot seguit, poder-lo cuidar, poblar i gaudir en plenitud.

Brian Chesky d’Airbnb

«Triguem 12 anys a construir Airbnb i ho vam perdre gairebé tot en 6 setmanes» Brian Chesky va indicar que el turisme del futur se centrarà en els viatges domèstics.

Brian Chesky
Brian Chesky

Pots dedicar dècades a construir un somni i el món pot destruir-lo amb una cosa tan aleatòria com una pandèmia d’un virus desconegut. Això va ser justament el que li va passar a Brian Chesky, el CEO d’Airbnb, amb l’arribada del SARSCov2 enguany.

Chesky va indicar que Airbnb s’enfronta a un futur incert a causa dels temors de rebrots que ja s’estan experimentant a tot el món. “El turisme tal com el coneixíem s’ha acabat. No vull dir que el viatjar s’hagi acabat, sinó que el model que coneixíem ha mort i no tornarà”.

La gent vol sortir, però també sentir-se segura. Segons Chesky, les persones “no volen pujar-se a un avió, ni viatjar per negocis, ni travessar fronteres”, la qual cosa al seu parer impulsarà el turisme domèstic pròxim als centres urbans.

“Ens pujarem als nostres automòbils, conduir uns quants quilòmetres a una petita comunitat i quedar-nos en una casa”.