Imatge electrofotònica

Som l’univers. Som hologramàtics: cada part conté la informació del tot.

Ana María Oliva,

La cèl·lula més vella del meu cos, té cinc anys. A aquestes velocitats el nostre cos es transforma. La matèria que flueix i que passarà a ser part de nosaltres, mentre una altra, que ara ho és, tornarà a ser part d’aquest cosmos, en aquest racó de l’eternitat que compartim. Per l’Ana Maria la nostra ànima és eterna. Destaca la idea que cada pensament ens canvia el “biocamp electromagnètic”.

Les recerques de Konstantin Korotkov confirmen el “biocamp” com un objecte psicofísic visible gràcies a la imatge electrofotònica. El treball de l’Ana Maria Oliva, enginyera biomèdica i terapeuta, se centra en aquesta frontera de la ciència, que li ha ensenyat a autoregular-se modulant pensaments i actituds.

Opina que les malalties, són intents de l’organisme per a depurar conflictes i visions nocives del món i de nosaltres mateixos. I que el més saludable és saber que som aquí per a aportar alguna cosa bona. Som llum? «La matèria implica energia, mesurable: freqüències d’ona, unes invisibles i altres visibles. És a dir, llum, i podríem veure-la si ens entrenéssim». L’aura? «Sí, es un camp bioeletromagètic. Ho generen els intercanvis elèctrics dels nostres àtoms i cèl·lules. Desprenem biofotons».

La importància de les paraules i sobre com aquestes poden arribar a canviar el nostre caràcter i que de la mateixa manera, ens afecten les persones que ens acompanyen, una cançó, un color, les informacions que llegim en els mitjans, el que mengem… Tot modifica el nostre biocamp. I per sobre de tot, el que pensem. El que pensem marca la nostra biologia i per això, és important guiar els nostres pensaments. Opina que el nostre sistema de creences ens construeix i que és fonamental relativitzar-lo. És de l’opinió que darrere del sofriment hi ha una creença equivocada: estem ensenyats al fet que si algú sofreix, hem de sofrir amb ell i d’aquesta manera, el que aconseguim és duplicar el sofriment; quan el que en realitat necessita el que sofreix, és algú sencer i serè al seu costat.