Una cultura de participació és una cultura en la qual els criteris d’expressió tant artístics com cívics o polítics encoratgen a crear i compartir i els seus membres consideren que les seves contribucions importen. Es donen graus de connexió social que fa que importi el que els altres pensin de la cosa creada i en les quals participar és essencial. Però la temptació de pensar que la participació, que la cultura de la participació, es donarà naturalment apunta tres raons per a preocupar-se: no tots tenen les mateixes oportunitats d’accedir; cal entendre com els mitjans afecten la percepció del món i, preparar-se per a tenir un paper actiu en aquesta societat tan canviant i incerta. Henry Jenkins, parlava sobre una sèrie de competències i habilitats necessàries com per exemple: abordar la solució de problemes com si fossin jocs, crear simulacions i models dinàmics, treballar col·lectivament per a augmentar les capacitats cognitives i contribuir a la intel·ligència col·lectiva, apreciar el valor i la credibilitat de fonts oposades en la web, crear xarxes, seguir històries i relats en varietat de mitjans; i sobretot, negociar amb les diferents comunitats i persones implicades.
> Jenkins ha escrit una de les obres més importants per a la comprensió de la cultura contemporània i els nous mitjans, Convergence Culture: La cultura de la convergència dels mitjans de comunicació, (2015), Gedisa.
Catalanders 