Mesura clau antiincendis + Experts apunten a la importància de l’equilibri entre autoprotecció i gestió del territori+ Que tinguin oportunitats de futur».
Girona és una de les demarcacions més boscoses de Catalunya, amb un 72,4% de superfície forestal. Durant els darrers segles, el sector forestal ha estat un dels principals motors del món rural. Abans de la pandèmia es deia que bosc havia deixat de ser rendible, i que la crisi del mercat de la fusta l’havia afectat de manera directa. Al mateix temps, els boscos gironins, i més concretament els de la Garrotxa i el Ripollès, són uns dels més vulnerables als efectes del canvi climàtic. Les alzines, els roures, el pi roig i el faig són les espècies més debilitades.
«La gestió forestal és l’eina clau per adaptar els boscos al canvi climàtic, reduir el risc d’incendi forestal i conservar la biodiversitat…», diu l’Anna Sanitjas, degana del Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya i, a continuació, afegeix: «una gestió integral de tot el territori que vagi molt lligada a la gestió agrícola i ramadera». Sosté que al viure en un país mediterrani hem d’assumir que d’incendis en tindrem, però que podem treballar perquè no siguin massa grans i no posin en perill la vida de les persones». En aquest cas, la feina la fa la Diputació de Girona i coordinada amb el Departament d’Interior, la Generalitat i consells comarcals per tal que els municipis tinguin franges de protecció contra incendis.
Pel que fa a la gestió dels boscos i a l’adaptació d’aquests al canvi climàtic, els experts parlen de la «gestió forestal sostenible», que vetlla per aconseguir uns boscos més sans i més resistents a les pertorbacions. En aquest sentit, Sanitjas explica que ha d’existir un equilibri entre les zones de bosc jove i la de bosc vell, essent aquest últim el més resilient als efectes del canvi climàtic. A més, remarca la importància de reduir la quantitat d’arbres dels boscos amb molts arbres, ja que a major nombre hi ha més competència de recursos, i cada cop hi ha menys aigua. Actualment, un 57% del territori gironí està poblat per boscos densos.
Per altra banda, la lluita contra els incendis i per la seva prevenció també implica dotar el bosc d’infraestructures per fer més eficient l’extinció en cas de foc. Els Agents Rurals insisteixen que cal actuar a les zones on el risc d’incendis és crític o en zones estratègiques on poder atacar l’incendi, i habilitar els boscos i camps de conreu amb camins i punts d’aigua. Si la gent gestiona i treballa en aquests boscos i camps, aquests camins seran clars i estaran en bon estat i, en cas d’incendi, hi podran actuar i arribar fàcilment els bombers.
«No podem viure d’esquena al territori, necessitem paisatges vius, paisatges gestionats per la gent que viu i treballa al territori», sosté Josep Alberich, tècnic de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres.
Hi ha dues maneres de gestionar un bosc per a prevenir incendis o disminuir la quantitat de combustible potencial. La més clàssica consisteix en els aprofitaments forestals, que bàsicament serveixen per a reduir la quantitat de massa forestal, i que rep subvencions públiques. Un altre tipus de gestió va dirigida de manera específica a la prevenció d’incendis; en aquest cas, el prioritari és que el bosc pugui resistir el pas de l’incendi o que pugui ajudar als bombers en el moment de la seva actuació. Els experts destaquen que en aquesta mena d’actuació, encara molt minoritària i molt més específica, queda molt camí per recórrer. Són els denominats perímetres de protecció forestal, claus per a poder confinar un incendi en un determinat perímetre.
> forestal.cat > observatoribiomassa.forestal.cat
> cpf.gencat.cat > sfadf.org/adfs-de-catalunya > Future forest > Projecte de Llei de Canvi Climàtic
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Catalanders 