Rurals i urbans

La pandèmia ens ha demostrat, per un costat, la importància de l’autoabastament alimentari i, per l’altre, els beneficis de viure més esponjats i en entorns naturals. Ambdós factors, junt amb les noves tecnologies, haurien d’ajudar a frenar el despoblament rural que patim.

Per Salvador Vergés i Tejero
@salvaverges

El 90% de Catalunya està ocupat per tan sols un 10% de la població. Cal revertir aquesta excessiva descompensació demogràfica. Per què? Doncs perquè només habitant el territori podrem cuidar-lo adequadament i obtenir-ne així els seus fruits: aliments, matèries primeres, aigua, energia, paisatge, cultura. Elements que, explotats sosteniblement, ens aporten riquesa i benestar. A tots, a rurals i a urbans.

Imatges: @salvaverges & @jsaragossa

I com fixem la gent al territori? Al voltant de la força del treball com a element aglutinador i garant per als altres col·lectius (joves estudiants, persones grans). I l’emprenedoria agroalimentària, que aflora arreu, n’és un factor clau. El sector agrari orientat tan sols a produir i sotmès a preus de llotges i mercats està tocat de mort; cal que es vinculi a la transformació i comercialització dels seus productes per resultar viable, que participi aigües avall de la xarxa de valor. Però és que al revés també: la indústria transformadora i la distribució comercial necessiten vincular-se aigües amunt per respondre a un mercat què, cada cop més, exigeix proximitat, qualitat i traçabilitat. I aquesta simbiosi empresarial, sovint unió de petit i gros, genera RDi i iniciatives a ajudar.

Al seu torn, la poca indústria escampada pel territori, i especialment aquella de valor afegit, necessita incorporar persones amb talent, a qui costa molt convèncer d’anar a viure fora de les poques grans ciutats. Aquí, un exemple integrador d’èxit és el @CampusGarrotxa. I aquest teixir aliances sinèrgiques entre sector primari i sectors secundari i terciari (tots ells empreses al capdavall) com a potent eina de reequilibri, ha d’anar retroalimentat en paral·lel d’una bona dotació de serveis i infraestructures per part de l’Administració.

La Catalunya rural necessita la ciutat i viceversa; per viure i per sobreviure. Som un sol poble. El territori és dret i deure de tots. Cuidem-lo, poblem-lo, gaudim-lo i, quan escaigui, el sabrem controlar; per, tot seguit, poder-lo cuidar, poblar i gaudir en plenitud.

Merkel & Macron

Macron i Merkel proposen un fons contra el covid de 500.000 milions. Aquesta notícia és d’una gran trascendència perque representa l’inici de l’acord a nivell europeu per finançar el nou model de “L’Europa de les Regions i els Països Petits”.

Captura de pantalla 2020-05-22 a las 1.58.26

Qualsevol que sàpiga una mica de ‘teoria de la negociació’ sap que quan dues posicions radicalment oposades (en aquest cas, el nord i el sud d’Europa) volen arribar a un acord, comencen a negociar desde els extrems i es van acostant fins a trobar-se en un punt intermig. Aquesta proposta de Macron i Merkel només és el punt de partida des d’un dels extrems. Tant Merkel, com Macron (potser fins-hi-tot més ella, que és qui lidera el canvi ideològic de model) saben perfectament que el nord no acceptarà fàcilment la mutualització del deute@cat_nordic

París i Berlín marquen un terreny comú per a treballar sobre els detalls del futur fons de recuperació, situant-lo en els 500.000 milions d’euros.

La gestió dels boscos

Mesura clau antiincendis + Experts apunten a la importància de l’equilibri entre autoprotecció i gestió del territori+ Que tinguin oportunitats de futur».

Anna Sanitjas
Anna Sanitjas

Girona és una de les demarcacions més boscoses de Catalunya, amb un 72,4% de superfície forestal. Durant els darrers segles, el sector forestal ha estat un dels principals motors del món rural. Abans de la pandèmia es deia que bosc havia deixat de ser rendible, i que la crisi del mercat de la fusta l’havia afectat de manera directa. Al mateix temps, els boscos gironins, i més concretament els de la Garrotxa i el Ripollès, són uns dels més vulnerables als efectes del canvi climàtic. Les alzines, els roures, el pi roig i el faig són les espècies més debilitades.

«La gestió forestal és l’eina clau per adaptar els boscos al canvi climàtic, reduir el risc d’incendi forestal i conservar la biodiversitat…», diu l’Anna Sanitjas, degana del Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya i, a continuació, afegeix: «una gestió integral de tot el territori que vagi molt lligada a la gestió agrícola i ramadera». Sosté que al viure en un país mediterrani hem d’assumir que d’incendis en tindrem, però que podem treballar perquè no siguin massa grans i no posin en perill la vida de les persones». En aquest cas, la feina la fa la Diputació de Girona i coordinada amb el Departament d’Interior, la Generalitat i consells comarcals per tal que els municipis tinguin franges de protecció contra incendis.

Pel que fa a la gestió dels boscos i a l’adaptació d’aquests al canvi climàtic, els experts parlen de la «gestió forestal sostenible», que vetlla per aconseguir uns boscos més sans i més resistents a les pertorbacions. En aquest sentit, Sanitjas explica que ha d’existir un equilibri entre les zones de bosc jove i la de bosc vell, essent aquest últim el més resilient als efectes del canvi climàtic. A més, remarca la importància de reduir la quantitat d’arbres dels boscos amb molts arbres, ja que a major nombre hi ha més competència de recursos, i cada cop hi ha menys aigua. Actualment, un 57% del territori gironí està poblat per boscos densos.

Per altra banda, la lluita contra els incendis i per la seva prevenció també implica dotar el bosc d’infraestructures per fer més eficient l’extinció en cas de foc. Els Agents Rurals insisteixen que cal actuar a les zones on el risc d’incendis és crític o en zones estratègiques on poder atacar l’incendi, i habilitar els boscos i camps de conreu amb camins i punts d’aigua. Si la gent gestiona i treballa en aquests boscos i camps, aquests camins seran clars i estaran en bon estat i, en cas d’incendi, hi podran actuar i arribar fàcilment els bombers.

«No podem viure d’esquena al territori, necessitem paisatges vius, paisatges gestionats per la gent que viu i treballa al territori», sosté Josep Alberich, tècnic de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres.

Hi ha dues maneres de gestionar un bosc per a prevenir incendis o disminuir la quantitat de combustible potencial. La més clàssica consisteix en els aprofitaments forestals, que bàsicament serveixen per a reduir la quantitat de massa forestal, i que rep subvencions públiques. Un altre tipus de gestió va dirigida de manera específica a la prevenció d’incendis; en aquest cas, el prioritari és que el bosc pugui resistir el pas de l’incendi o que pugui ajudar als bombers en el moment de la seva actuació. Els experts destaquen que en aquesta mena d’actuació, encara molt minoritària i molt més específica, queda molt camí per recórrer. Són els denominats perímetres de protecció forestal, claus per a poder confinar un incendi en un determinat perímetre.


> forestal.cat
> observatoribiomassa.forestal.cat 
> cpf.gencat.cat
> sfadf.org/adfs-de-catalunya
> Future forest
> Projecte de Llei de Canvi Climàtic

 

Població Catalunya

Captura de pantalla 2020-05-10 a las 0.26.15L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha habilitat un nou visor de la població de Catalunya per municipis i per àrees sanitàries. Per fer la informació més visual, s’ha distingit entre els municipis de més de 5.000 habitants (en blau) -que són els que han de complir amb diverses franges horàries per ordenar les mesures de desconfinament- i els de menys de 5.000 (en groc), que no tenen franges horàries.  Es visualitza la desigual concentració de la població al territori, segons dades del padró continu de l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a 2019. Així, els 211 municipis de més de 5.000 habitants sumen només el 22,3% del total però aglutinen el 89,9% de la població (6.900.100 habitants). En canvi, els 736 municipis de menys de 5.000 habitants representen el 77,7% del total però aporten el 10,1% de la població (775.205 habitants).

Moviments insignificants

Walter Benjamin
Walter Benjamin

Aquests dies, elogiem i refutem el valor d’una experiència renovadora. Experimentar i reconèixer en ella, fragments de la nostra pròpia vida. En un moment com l’actual en què les nostres societats han de trobar un punt de suport per a girar sobre si mateixes i transformar-se, gestos d’humanitat que es multipliquen, de la mà d’innovacions tecnològiques que estimulen novetats, desafiaments, codis i significats. Walter Benjamin  sostenia que el genoma d’una civilització es construeix no sols amb les corbes més altes del seu pensament sinó també amb els seus moviments en aparença més insignificants.

Impulsar una recuperació verda

Animar als nostres líders municipals a encarar els nostres pobles cap a la Tercera Revolució Industrial.

Captura de pantalla 2020-05-07 a las 13.06.06Coses que podem fer als pobles per impulsar una recuperació verda de la Covid-19:

  • Limitar el trànsit motoritzat dels carrers residencials.
  • Millorar les rutes d’accés segures als pobles a peu / bicicleta per tal que les persones tinguin una alternativa segura als cotxes privats i al transport públic.
  • Rehabilitar l’habitatge tancat millorant dràsticament l’eficiència energètica i creant llocs de treball “verds”.
  • Col·laborar amb altres pobles veïns per invertir en solucions cap a una economia més justa i sostenible.

> Article en The Guardian

Procomú

Paquets de temps: expectatives futures encara que no recíprocament immediates.

Fe que el que obtindrà a canvi valdrà la pena de l’espera, el dispendi i els interessos. Fluxos alternatius d’aportacions per a un intercanvi d’experiències definides per una convenció de valors generatius com la reputació o la confiança.

Foto: Neus Arnau / LPH
ROURE MIL·LENARI DE LA XORIGUERA / Foto: Neus Arnau / LPH

Xarxes veïnals en les que no sempre es trobaran l’amistat i el treball, l’emocional i el professional, els interessos i la feina a fer. Surgiran noves formes de viure l’espai públic, i el privat. I accedirem a nous espais digitals on les persones ens organitzarem de manera informal per a desenvolupar projectes en conjunt. Formes de relació, organització i governança diferents des de l’autonomia i l’autenticitat. Noves formes d’un vell concepte, el procomú, portat ara a les estratègies de la vida.

Sobre conceptes que fins ara es consideraven tangencials: emocions, amistat, hospitalitat, l’empatia. La precarietat, que converteix a les persones i els seus projectes en prescindibles per la seva fragilitat i per l’escàs cost que suposa la seva expulsió del sistema i, el desarrelament, que suposa la desconnexió dels vincles amb les fonts tradicionals que podien servir de suport en les fases adverses de la producció i la vida, faciliten l’obertura de noves relacions, territoris d’interessos comuns sense limitació temporal o espacial.

Prosperitat

‘El creixement és la causa de fons de la crisi’

Tim Jackson
Tim Jackson

Tim Jackson es pregunta: què vol dir exactament la prosperitat? No és un concepte simple perquè està construït amb desitjos i esperances, amb una idea de viure bé ara i sobretot en el futur. Per tot plegat em sembla molt estrany que s’hagi volgut mesurar la prosperitat només amb el nivell de renda. La prosperitat està relacionada amb  el conjunt de condicions que ens permeten viure bé. I per tant si volem redefinir la prosperitat ens hem de preguntar quines són aquestes condicions. Algunes  són materials, com les cases, la roba, el menjar. Però moltes d’altres són immaterials, com el sentit d’allò que fem, l’habilitat de participar en la comunitat, la fortalesa dels nexes comunitaris. Filòsofs, psicòlegs, religiosos, i jo afegiria moltíssimes persones normals i corrents, han arribat a aquesta conclusió. Per tant, d’entrada, la peça bàsica per construir una nova economia és la redefinició de la prosperitat en aquests termes. Si hi hagut avarícia, irresponsabilitat i males pràctiques, és perquè la finalitat més important era que l’economia no parés de créixer. El creixement és la causa de fons. La desregulació dels mercats financers i l’estímul del consum desaforat, amb el conseqüent encoratjament a contreure més i més deute, van portar a una situació insostenible que ha acabat com ja sabem. Es pensava, erròniament, que l’expansió de la despesa podria aguantar de manera indefinida sense cap problema. Però el creixement del crèdit i el deute tenen uns límits més enllà dels quals arriba inevitablement la inestabilitat. Estem, doncs, en una crisi de creixement.

Com ha de ser una economia de prosperitat sense creixement? Cal fer un procés de transició cap a una economia d’aquest tipus, però prèviament hem de dibuixar les característiques principals del nou escenari. Una d’elles és el funcionament de la inversió, que fins ara s’ha fet pensant en la immediatesa i en un retorn de beneficis el més ràpid possible, buscant sempre la novetat en els productes per fer-los atractius i col·locar-los de seguida en el mercat. Les conseqüències d’aquest concepte d’inversió són el consum de recursos sense límits i la degradació de l’entorn, ja que el benefici immediat passa per davant de tot. La inversió en la nova economia ha d’adoptar un tempo més lent, de manera que el retorn pels inversors es contempli a mitjà i llarg termini. I segon, però no menys important, s’ha d’orientar en un sentit sostenibilista, posant el capital en tecnologies baixes en carboni, i en infraestructures relacionades amb energies renovables, i també en aspectes immaterials que permetin a les comunitats humanes millorar la seva vida en termes qualitatius. Una altra característica de la nova economia és la redefinició del que ha de fer una companyia. Fins ara ha estat molt clar: ampliar al màxim el seu mercat i fer cada vegada més productes, més ràpid i el més barat possible. Aquest és un model patològic que porta igualment a un excés de consum, a més pressió sobre els recursos i, a sobre, no és satisfactori per a les persones. Les empreses han de focalitzar la seva activitat en el benestar de les comunitats. A banda de les necessitats materials, no és difícil identificar una sèrie d’àmbits de desenvolupament com: la salut, l’educació, els  serveis socials, la protecció dels parcs i l’entorn natural, la rehabilitació a fons de tots els edificis.

Invents metafísics

El PIB és un invent metafísic per a disciplinar la gent

Joan Martínez Alier
Joan Martínez Alier

Entrevista a Vilaweb a Joan Martínez Alier, economista, activista i pioner al món de l’economia ecològica i l’ecologia política. Hauríem d’aprofitar aquest moment per a fer uns petits canvis radicals: 1) Deixar de comptar el Producte Interior Brut, fer servir indicadors físics i socials per a decidir si estem millor o pitjor mirant i discutint aquests indicadors socials i ecològics que són fàcils d’entendre, i no parlar més del PIB, mai més. 2) Una redistribució interna, una renda universal bàsica (en comptes de somiar que tornarà una època de feina assalariada per a tothom gràcies al creixement econòmic). 3) Una redistribució internacional, prou comerç ecològicament desigual i a més fer front al deute ecològic que els rics tenim. 4) Desvincular l’economia real del pagament de molts dels deutes financers, no tornar a la ‘deutecràcia’ del 2008. 5) Menys viatges de persones i també de mercaderies. 6) Més agroecologia local, més urbanisme ecològic. Tot això guiat per debats democràtics que imposin algunes prohibicions i canvis als imposts. A Europa no hi ha prou consciència que la nostra economia real es basa en importacions barates de matèries primeres i d’energia. Malgrat el confinament obligatori (molt assenyat, ja es va discutir i fer a molts llocs el 1918) es respira democràcia, una mica somorta però molt viva. Hi ha discussions científiques i polítiques. Tots hem après més de la Xina, per exemple. Fins i tot es posa en discussió el capitalisme industrial mundialitzat, imagina’t. Es proposa amb més força que abans la renda bàsica universal. Veiem que podem estalviar moltíssims trajectes que fèiem simplement per anar a la feina o sense cap motiu. Es veu com l’habitatge és realment una cosa essencial i ens adonem de la quantitat de pisos, segones residències i hotels buits que hi ha a Europa i com es podrien distribuir millor. Hi ha consens a invertir en sanitat publica. Si les fàbriques de cotxes han fet ventiladors, també podrien fer vehicles no contaminants. No crec que a Barcelona ningú tingui les penques de dir que cal fer una altra pista a l’aeroport com deien fa tres mesos. Es fomenta l’agroecologia de proximitat. Crec que les idees de decreixement i justícia socioambiental s’han enfortit. Si realment el 2020 baixem les emissions mundials de CO2 (resten encara set mesos més), això ens farà sentir una mica millor, oi? La corba de Keeling gairebé no ho notarà, caldrien deu anys de baixades del 50%. Però és un començament. No canviem el clima, canviem el sistema, ho podem fer.


> «Fes arribar, si vols, aquests articles i bibliografies 
(amb molts llibres, films, etc.), a tots els teus lectors».

Perdre € 124.000.000.000

El valor dels actius del Deutsche Bank és € 700.000 milions superior al PIB d’Espanya. L’economia d’un país no pot viure eternament d’estímuls i injeccions. Aquesta crisi no afectarà igual a Dinamarca que a Espanya.

Santiago Niño-Becerra
Santiago Niño-Becerra

«El concepte d’Estat com a ens regulador va a menys. Anem cap a entitats tècniques supranacionals. I el pas següent que donarà la Unió Europea és l’homologació de polítiques fiscals i la creació d’una oficina pressupostària a nivell europeu que es dediqui a tractar amb cada país, amb la qual cosa els països ja van cedir sobirania amb l’euro, i ara cediran una altra vegada sobirania amb la política fiscal. Els Estats es quedaran buits de contingut», anticipa el professor Santiago Niño-Becerra. El sector turístic espanyol la previsió que ha fet enguany és que pot perdre € 124.000 milions, així que aquesta ajuda de la Unió Europea, servirà per a injectar diners en el sector turístic, per a cobrir uns ingressos que no tindrà. Com serà el nou model? «Hi ha coses que ja veiem: una gran concentració del capital, importància creixent de la tecnologia i la intel·ligència artificial, producció additiva; és a dir, tecnologia a manta, la qual cosa significa creixents necessitats de capital i importància decreixent del factor treball. El poder estarà concentrat cada vegada en menys mans».

El professor diu que serem més ecològics, no per convenciment sinó per negoci: hem arribat a un nivell en què molta gent està conscienciada. Quant a la solidaritat… Quan les coses van bé i les persones tenen la butxaca plena, són solidàries? En moments complicats, en canvi, la solidaritat baixa? Diu: que anem a una Unió Europea de clústers, de zones, de regions. Per exemple, ens han pintat una Alemanya meravellosa, però entre l’estat de Baden-Wurtemberg i el de Brandenburg: són la nit i el dia. Sembla que ens hem oblidat dels minijobs alemanys: set milions de persones amb minijobs, un salari de 430 euros basat en …el ‘Et crido quan et necessito’.


> Vía La voz de Galicia