Un professor de Stanford, català

“Una societat que no pren riscos sempre serà mediocre”,
Joan Ramon Resina

Lles grans fites del catalanisme han estat individuals o de petits grups

“Els joves que, per manca de bagatge, poden pensar que tot s’ha acabat potser no tenen la consciència que aquest país lluita des de fa tres-cents anys. S’han deixat passar oportunitats, però no tot s’ha perdut.” Amb aquests mots, Joan Ramon Resina, ha contradit calmosament la desesperança que de vegades li atribueixen .

“Perquè es recuperi l’impuls que es va perdre el 2017 –diu Resina– ha de passar alguna cosa substancial que torni a comunicar la convicció que allò, al capdavall, és possible.” Ell n’està convençut: “El futur no està determinat –ha recordat–. Catalunya ha estat vençuda moltes vegades, però no hi ha cap llei escrita que digui que Catalunya sempre serà vençuda.”

Quina és aquesta estructura que els nous líders haurien de contribuir a consolidar? La llengua, cor de tot, i per tant la nació: “Per reclamar la independència s’ha de reclamar sobre algun fonament comprensible i legítim.”  El seu diagnòstic és que Catalunya –ni “cap territori”– no tindrà força per estructurar-se “si no és en funció d’una nacionalitat que defineix la comunitat”. La lluita de Catalunya com a nació és un concepte comprensible, explicable i que diferencia els catalans de la resta de ciutadans de l’estat espanyol. 

Resina envia un missatge de resistència, un elogi de la capacitat dels catalans de fer renéixer la nació amb l’actitud combativa del Primer d’Octubre. Aquell dia, “d’alguna manera, Catalunya neix”. “Aquella gent que es va alçar d’una manera tan digna en aquella data no hauria de permetre de cap manera que li arrabassessin aquella victòria”, perquè “una societat que no està disposada a prendre riscos pot anar tirant, però sempre serà mediocre”.

L’educació és una peça fonamental per a la recuperació, però la clau és sobretot la llengua.

Via Vilaweb