Catalanders?

Pablo Odell
Pablo Odell

Progressem millor reduint l’egoisme i ampliant l’empatia. El que Kevin Kelly anomena valors generatius: la confiança, l’autenticitat.

Referències al municipi de Les Planes d’Hostoles, marc vital en aquesta comarca, i a la Garrotxa… «Paisatges de natura plena ben conservada, envoltada de volcans, de colades de lava, parets de pedra seca i boscos silenciosos, rica en Cultura, Història i Gastronomia, patrimoni de gran valor i diversitat», Turisme Garrotxa.

Marcada Catalunya i també la Vall d’Hostoles per aquests canvis presents, fer front a l’aventura, que serà comunitària. Inspiració per a reflexionar sobre els nostres assumptes, amb la gent i el territori. Interpel·lats pels nostres fills i els més grans, i els avantpassats; i els companys, els amics i els veïns; els coneguts i els saludats.

Caminem cap a escenaris en els quals la societat serà més desordenada, organitzada des de governs febles amb polítiques afeblides cada vegada més generalistes que es deixaran pel camí la particularitat, el detall, les característiques essencials d’una col·lectivitat que vol determinar-se a si mateixa.

La nostra manera de viure canvia. S’estableixen vincles entre aquestes transformacions i oportunitats de construir llaços significatius entre persones que comparteixen interessos i, tots plegats, fer front a necessitats, reptes i aspiracions. En un món abocat a la generació compartida, la revisió, la millora, la remescla. Comprenent la naturalesa necessàriament inacabada de les coses que fem, lliurar-nos a aquest procés iteratiu permanent de reconstrucció social i personal.

Preguntem sobre com continuarem produint les nostres vides i transmetent idees sobre nosaltres mateixos i els nostres desitjos, sobre els nostres entorns, sobre la memòria i el passat. Ens endinsem en una època fosca i complicada en la qual es posarà de manifest la lluentor de cada grup i la llum pròpia de cada individu. És un privilegi viure en un país com el nostre on la vida és segura i saludable, amb un ahir de mil anys i un avui sorprenent  d’històries personals i reptes col·lectius.

El futur no és el que vindrà, sinó el que farem.