Un món en què no té sentit la política

Per IracundoIsidoro
@IracundoIsidoro

Hi ha qui sosté que els aturats de llarga durada estan en aquesta situació perquè no saben redactar el seu curriculum vitae, i s’ofereixen a ajudar-los. Igualment, hi ha qui sosté que els qui es troben en situacions de pobresa o desocupació és degut a defectes en la seva educació. No haurien desenvolupat les habilitats o interessos necessaris per a resultar útils. I s’ofereixen a ajudar-los. Així mateix hi ha qui sosté que els qui se senten tristos o enfadats sobre la seva situació vital en realitat estan mancats d’ensinistrament per a ser feliços. Perquè tot està en el seu interior. I per descomptat s’ofereixen a ajudar-los.

Tots aquests bons samaritans que ofereixen solucions culturals, educatives o d’autoajuda als greus problemes socials que turmenten als individus estan a l’esquerra i a la dreta de l’espectre polític. I tots dos estan equivocats. En efecte, en l’esquerra hi ha qui reivindica per a si la condició de comunista, socialista, radical i altres etiquetes però al mateix temps, tal vegada inadvertidament, assumeix l’individualisme metodològic tan típic del neoliberalisme. Perquè és aquí on habita l’autoajuda. La paraula màgica és “lliure elecció”.

Hi ha qui pensa que és possible aspirar a un ideal de justícia universal simplement per garantir que tots els individus siguin “lliures per a triar” el seu propi ideal de justícia. I això és impossible. Si la veritat és una cosa que existeix en el nostre interior i pot ser reconfigurada a la nostra voluntat… cap ideal col·lectiu té sentit excepte com a capritx d’aquesta voluntat.

Tot l’entramat neoliberal se sosté sobre un creixent aïllament i compartimentació de les persones. La completa destrucció de tota idea de societat. I per descomptat tota idea, per tant, de justícia. Per al neoliberalisme no han d’existir ni la societat, ni les nacions. Perquè limiten la “llibertat per a triar” en implicar una dimensió política.

Em nego a reconèixer la dissolució de la societat i de les nacions en una abstracció de consumidors feliços. No som un núvol d’ànimes que sura en l’aire. Som carn i som sang. I vivim sotmesos.  La idea de l’autodeterminació de la posició social no obstant això sí que existeix. És l’autoajuda. Perquè segons l’autoajuda un atreu la pobresa o la riquesa amb el seu pensament. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: