Pensament catedral

Una de les grans lliçons de 2020, segons el filòsof autralià Roman Krznaric

Roman Krznaric.
Cortesía de KATE RAWORTH

En el seu llibre The Good Ancestor (El bon avantpassat), Krznaric, qui va ensenyar sociologia i política en la Universitat de Cambridge, denúncia que vivim en “l’era de la tirania de l’ara”, que té un “curtterminisme frenètic” en l’arrel de les crisis que estem enfrontant.
No obstant creu que comptem amb “talents exclusivament humans” per a contrarestar-ho. Parla del “pensament catedral”, del que denomina com a “rebels del temps” (persones que es dediquen al pensament a llarg termini i a la justícia intergeneracional) i de moviments inspiradors a tot el món, com el “disseny futur” al Japó.

Una de les raons per les quals el curtterminisme és un gran problema ara és perquè ens hem adonat que en el segle XXI tenim molts desafiaments a llarg termini: està el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat; les noves tecnologies com la intel·ligència artificial i el bioterrorisme, per exemple.

Hi ha molts temes que requereixen pensar a llarg termini i la pandèmia és un d’ells. La planificació a llarg termini importa ara més que mai. El pensament catedral és la capacitat de concebre i planificar projectes amb un horitzó molt ampli, tal vegada dècades o segles per davant i, per descomptat, es basa en la idea de les catedrals medievals. A Europa, la gent començava a construir-les i sabia que no les veurien acabades en el transcurs de les seves vides.

Un exemple molt específic: l’accident nuclear al Japó després del terratrèmol i tsunami de 2011. La planta de Fukushima es va esfondrar i va provocar un desastre, però va haver-hi una altra planta anomenada Onagawa que va ser colpejada pel tsunami d’una manera fins i tot més forta, però va sobreviure perquè l’enginyer que la va dissenyar la va construir uns 30 metres més alta del que realment es necessitava. Ell sabia que podria arribar un tsunami, encara que en aquest moment potser no hi havia una possibilitat molt elevada. Aquest és un pensament a llarg termini, és el tipus de pensament que necessitem. Algunes ciutats europees, com Amsterdam, estan planejant no tenir automòbils que funcionin amb combustibles fòssils als seus carrers després de 2030. Volen una economia 100% circular a partir de 2050.

Hi ha projectes increïbles a tot el món. Per exemple, a Escòcia, l’artista Katie Paterson ha dissenyat un projecte d’art anomenat Future Library, en el qual cada any, per 100 anys, un autor famós dóna un llibre que romandrà sense ser llegit fins a l’any 2114. Aquest any, els 100 llibres s’imprimiran en paper fet de 1000 arbres plantats en un bosc als afores d’Oslo. És com un regal per al futur. També està la volta mundial de llavors en el cercle polar àrtic, que busca guardar milions de llavors dins d’un búnquer de roca indestructible, dissenyat perquè duri 1.000 anys. L’objectiu és preservar la biodiversitat de plantes del planeta.

Krznaric creu que hem colonitzat el futur; que la humanitat, particularment als països rics, tracta el futur com un lloc d’avançada colonial llunyà on podem llançar desfets lliurement (i causar) mal ecològic i risc tecnològic com si no hi hagués ningú allí. La covid-19 té molt a veure amb l’immediat, amb el present, amb una família que ha perdut a un ser estimat o un govern bregant amb la desocupació massiva. És un moment per a mirar cap endarrere i veure si vam aprendre alguna cosa sobre la importància de pensar a llarg termini.

Vía Margarita Rodriguez / BBC Mundo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s