Rurals i urbans

La pandèmia ens ha demostrat, per un costat, la importància de l’autoabastament alimentari i, per l’altre, els beneficis de viure més esponjats i en entorns naturals. Ambdós factors, junt amb les noves tecnologies, haurien d’ajudar a frenar el despoblament rural que patim.

Per Salvador Vergés i Tejero
@salvaverges

El 90% de Catalunya està ocupat per tan sols un 10% de la població. Cal revertir aquesta excessiva descompensació demogràfica. Per què? Doncs perquè només habitant el territori podrem cuidar-lo adequadament i obtenir-ne així els seus fruits: aliments, matèries primeres, aigua, energia, paisatge, cultura. Elements que, explotats sosteniblement, ens aporten riquesa i benestar. A tots, a rurals i a urbans.

Imatges: @salvaverges & @jsaragossa

I com fixem la gent al territori? Al voltant de la força del treball com a element aglutinador i garant per als altres col·lectius (joves estudiants, persones grans). I l’emprenedoria agroalimentària, que aflora arreu, n’és un factor clau. El sector agrari orientat tan sols a produir i sotmès a preus de llotges i mercats està tocat de mort; cal que es vinculi a la transformació i comercialització dels seus productes per resultar viable, que participi aigües avall de la xarxa de valor. Però és que al revés també: la indústria transformadora i la distribució comercial necessiten vincular-se aigües amunt per respondre a un mercat què, cada cop més, exigeix proximitat, qualitat i traçabilitat. I aquesta simbiosi empresarial, sovint unió de petit i gros, genera RDi i iniciatives a ajudar.

Al seu torn, la poca indústria escampada pel territori, i especialment aquella de valor afegit, necessita incorporar persones amb talent, a qui costa molt convèncer d’anar a viure fora de les poques grans ciutats. Aquí, un exemple integrador d’èxit és el @CampusGarrotxa. I aquest teixir aliances sinèrgiques entre sector primari i sectors secundari i terciari (tots ells empreses al capdavall) com a potent eina de reequilibri, ha d’anar retroalimentat en paral·lel d’una bona dotació de serveis i infraestructures per part de l’Administració.

La Catalunya rural necessita la ciutat i viceversa; per viure i per sobreviure. Som un sol poble. El territori és dret i deure de tots. Cuidem-lo, poblem-lo, gaudim-lo i, quan escaigui, el sabrem controlar; per, tot seguit, poder-lo cuidar, poblar i gaudir en plenitud.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s