La crisi de les grans oportunitats

Si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.
Joan Canadell
Joan Canadell

Per Joan Canadell i Bruguera /
President de la Cambra de Barcelona

A diferència de la crisi del 2008, que va suposar grans retallades en despesa i inversions, aquesta crisi va justament en el sentit contrari. Sembla que la política europea camina cap a una sortida keynesiana de la crisi, cosa que des de l’inici vam demanar des de la Cambra que presideixo. A la vegada sembla que la UE ha après del passat i focalitzarà una gran part de les aportacions econòmiques a fer una transformació de model cap a una economia més verda, sostenible, socialment responsable, digital i tecnològica. Just el que cal, just en línia del que les cambres catalanes vam presentar l’octubre del 2019 en un projecte que porta per nom Catalunya 2030-40 i que pretenia transformar el model econòmic català cap a una economia de més valor afegit, més internacionalitzada, més mediambientalment sostenible i socialment responsable.

Ens vam equivocar en una cosa, en el nom. 2040 queda ara molt lluny, i fins i tot el 2030, i cal accelerar gran part d’aquesta transformació a l’horitzó 2025-30 aprofitant que Europa posarà una gran suma de diners (ja s’han anunciat 750.000 milions d’euros) més altres injeccions importants en forma de compra de deute públic. Vet aquí, doncs, la primera de les grans oportunitats que tenim, accelerar al màxim la transformació de la nostra economia aprofitant per anar cap a un model més competitiu i sostenible que ajudi Europa a competir amb els seus grans rivals, que són a hores d’ara Àsia (amb la Xina al capdavant) i l’eix EUA-Commonwealth.

Una altra oportunitat és la reindustrialització. Quan Europa es planteja més industrialització qui en pot sortir beneficiat? Doncs justament les regions que en el passat tenien indústria potent de la que ha anat marxant, en especial el tèxtil i part de la metal·lúrgica. A Catalunya tenim encara moltes empreses en aquests sectors, que s’han especialitzat i han resistit en un mercat molt més competitiu i estan exportant arreu en els seus nínxols de mercat, però quan calgui guanyar quota per atendre més el mercat europeu que demandarà producte made in EU, les empreses catalanes tindran grans oportunitats. Tenir el saber fer, l’expertesa, l’experiència, és bàsic per tornar a industrialitzar, i recordeu que fins fa 20-30 anys Catalunya era una de les regions més potents d’Europa en aquest tipus d’indústria que més tard es va traslladar a l’Àsia.

La tercera gran oportunitat és la de canviar els hàbits i incrementar la qualitat de vida. El fet que durant més de dos mesos molta gent hagi pogut treballar a distància i les empreses hagin funcionat prou bé, obre una gran oportunitat de substituir el salari en base a presència per salari en base a rendiment. Si som capaços d’entendre aquest concepte, molta gent podrà reduir temps morts, desplaçaments (i contaminació), dedicant més estona a gaudir de la vida amb activitats i experiències que generin plaer. Només que un 30% dels treballadors alliberés tres hores a la setmana, implicaria més de 5 milions d’hores setmanals que es podrien dedicar a activitats culturals, esports, a allargar el cap de setmana, a consumir experiències. En definitiva, a generar una nova economia de més valor afegit i km 0, i aspirar a més benestar i felicitat.

La darrera oportunitat que vull mencionar és la d’un canvi en l’àmbit polític. Crec que tots som conscients que el sistema polític ha col·lapsat, s’ha mostrat clarament inútil per preveure la propagació de la pandèmia, quan tots vèiem encuriosits des d’Europa el que passava a la Xina i els nostres líders no van saber actuar a temps. El sistema polític espanyol, a més, ha demostrat que ha sigut el més ineficient, ja que a hores d’ara encara som el país amb més morts per milió d’habitants (font Financial Times, 28/5) i tot fa pensar que les dades reals són pitjors del que s’ha informat. No sabem encara quina dimensió tindrà la crisi política a casa nostra, però és obvi que també hauríem de saber-ne trobar l’oportunitat, que per mi depèn de prendre les decisions des d’aquí i amb els recursos que generem a casa nostra.

Amb aquests quatre exemples d’oportunitat vull il·lustrar que, més enllà de la situació traumàtica i dramàtica en alguns casos, si sabem aprofitar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà termini podríem dir que va ser la crisi de les grans oportunitats.

> Via El Punt / Avui

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s