Prosperitat

‘El creixement és la causa de fons de la crisi’
Tim Jackson
Tim Jackson

Tim Jackson es pregunta: què vol dir exactament la prosperitat? No és un concepte simple perquè està construït amb desitjos i esperances, amb una idea de viure bé ara i sobretot en el futur. Per tot plegat em sembla molt estrany que s’hagi volgut mesurar la prosperitat només amb el nivell de renda. La prosperitat està relacionada amb  el conjunt de condicions que ens permeten viure bé. I per tant si volem redefinir la prosperitat ens hem de preguntar quines són aquestes condicions. Algunes  són materials, com les cases, la roba, el menjar. Però moltes d’altres són immaterials, com el sentit d’allò que fem, l’habilitat de participar en la comunitat, la fortalesa dels nexes comunitaris. Filòsofs, psicòlegs, religiosos, i jo afegiria moltíssimes persones normals i corrents, han arribat a aquesta conclusió. Per tant, d’entrada, la peça bàsica per construir una nova economia és la redefinició de la prosperitat en aquests termes. Si hi hagut avarícia, irresponsabilitat i males pràctiques, és perquè la finalitat més important era que l’economia no parés de créixer. El creixement és la causa de fons. La desregulació dels mercats financers i l’estímul del consum desaforat, amb el conseqüent encoratjament a contreure més i més deute, van portar a una situació insostenible que ha acabat com ja sabem. Es pensava, erròniament, que l’expansió de la despesa podria aguantar de manera indefinida sense cap problema. Però el creixement del crèdit i el deute tenen uns límits més enllà dels quals arriba inevitablement la inestabilitat. Estem, doncs, en una crisi de creixement.

Com ha de ser una economia de prosperitat sense creixement? Cal fer un procés de transició cap a una economia d’aquest tipus, però prèviament hem de dibuixar les característiques principals del nou escenari. Una d’elles és el funcionament de la inversió, que fins ara s’ha fet pensant en la immediatesa i en un retorn de beneficis el més ràpid possible, buscant sempre la novetat en els productes per fer-los atractius i col·locar-los de seguida en el mercat. Les conseqüències d’aquest concepte d’inversió són el consum de recursos sense límits i la degradació de l’entorn, ja que el benefici immediat passa per davant de tot. La inversió en la nova economia ha d’adoptar un tempo més lent, de manera que el retorn pels inversors es contempli a mitjà i llarg termini. I segon, però no menys important, s’ha d’orientar en un sentit sostenibilista, posant el capital en tecnologies baixes en carboni, i en infraestructures relacionades amb energies renovables, i també en aspectes immaterials que permetin a les comunitats humanes millorar la seva vida en termes qualitatius. Una altra característica de la nova economia és la redefinició del que ha de fer una companyia. Fins ara ha estat molt clar: ampliar al màxim el seu mercat i fer cada vegada més productes, més ràpid i el més barat possible. Aquest és un model patològic que porta igualment a un excés de consum, a més pressió sobre els recursos i, a sobre, no és satisfactori per a les persones. Les empreses han de focalitzar la seva activitat en el benestar de les comunitats. A banda de les necessitats materials, no és difícil identificar una sèrie d’àmbits de desenvolupament com: la salut, l’educació, els  serveis socials, la protecció dels parcs i l’entorn natural, la rehabilitació a fons de tots els edificis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: