Recessió en l’ingrés per càpita

La pitjor crisi econòmica d’ençà de la Gran Depressió. Més de 170 països entraran en recessió enguany en l’ingrés per càpita

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ha dit que l’organisme preveu ara la pitjor contracció econòmica d’ençà de la Gran Depressió, després d’haver admès anteriorment que l’impacte de la crisi per la Covid-19 seria pitjor que el de la crisi del 2008. Segons l’FMI, més de 170 estats experimentaran una recessió enguany en l’ingrés per càpita. Per la directora gerent de l’organisme, la part positiva de la crisi és que ‘tots els governs han començat a actuar’ i a impulsar mesures fiscals que ja s’eleven fins als vuit bilions de dòlars. ‘Hi ha hagut mesures monetàries massives per part del G-20 i d’altres’, ha afirmat. Pel que fa al 2021, Georgieva ha dit que pot haver-hi una recuperació parcial si la pandèmia es redueix en la ameitat d’enguany i pot haver-hi un aixecament gradual de les mesures de contenció.

> Llegit a Vilaweb

Referències a la guerra

Amb les referències a la guerra s’obre el camí a un reforç de les posicions autoritàries,
Josep Ramoneda
Josep Ramoneda
Josep Ramoneda

La història demostra que se sap quan comencen les restriccions de llibertats però no quan acaben. Existeix el risc que l’evident impacte econòmic sigui utilitzat com a pretext per a una retallada de llibertats i garanties. Existeix el risc que la por, que ha servit per a forçar que la gent es confini acríticament, continuï viu i comporti l’acceptació de coses que normalment no s’haguessin acceptat. L’epidemiòleg Oriol Mitjà proposa un DNI víric i un sistema de geolocalització a través del telèfon. Però què és això? Això en la meva cultura es diu totalitarisme. Tant Hannah Arendt com Milan Kundera ens deien que una societat totalitària és aquella en què no hi ha espai per al privat. Aquesta és la manera d’afrontar una crisi sanitària?

Josep Ramoneda, entrevistado por Neus Tomás para www.eldiario.es

Contra l’optimisme

Javier Sampedro / © M. Lorenzo
Javier Sampedro / © M. Lorenzo

Llegeixo i sento a analistes que semblen confiats que el coronavirus transformarà la societat, generarà un món pospandèmic més lluminós i just que l’anterior, canviarà les prioritats de la política i les doctrines de l’economia. Jo crec que s’equivoquen. Els danys econòmics acabaran assumits per les classes baixes i mitjanes, la ciència tornarà a no importar-li a ningú i la desigualtat intolerable continuarà creixent en uns sistemes econòmics que ja estaven al límit de la maldat psicopàtica. L’opinió pública és extremadament fugaç i llancívola. La ciència i la medicina a la qual tant elogiem ara tornaran a sofrir retallades i privatitzacions, perquè les prioritats tornaran a ser unes altres, algunes justificables i altres inconfessables. Les tres grans pandèmies de grip del segle XX van matar a un munt de gent, però no van canviar el món ni la doctrina econòmica. El coronavirus tampoc ho farà. Sincerament, no sé a què ve tant d’optimisme sociològic.

Javier Sampedro, 3/Abril/2020, El País

Posem-nos a l’aguait

Captura de pantalla 2020-04-09 a las 18.43.15Per Gonzalo Boye, 3/Abril/2020, El Nacional

En el terreny econòmic, encara que ja ens en podem fer una idea, ens trobarem amb una situació desastrosa, una autèntica devastació com poques vegades abans s’ha viscut, i amb uns canvis de paradigma que obligaran que tots ens reinventem i assumim que els primers anys seran d’un autèntic procés de reconstrucció. El que hi havia ja no hi serà i, en canvi, tindrem un augment significatiu de la pobresa, un empobriment general i prolongat en el temps, que implicarà uns canvis de paradigma als quals com més aviat ens adaptem, abans sabrem sortir a la superfície. La crisi no només serà econòmica, sinó també de sistema i, per tant, ens hauríem de plantejar seriosament com abordar-la i sobre quins criteris, sectors i necessitats productives fer-ho. La tantes vegades lloada globalització ha col·lapsat, almenys en la forma i direcció en què l’enteníem fins ara —model nord-americà de globalització— i, per tant, moltes de les activitats que d’ella depenien o que a través d’ella generaven ingents beneficis hauran desaparegut i això ens obliga a pensar, pensar i repensar com ho hem de fer, com a societat, per superar una prova per a la qual, sens dubte, no estàvem preparats. No només canviarà l’economia, també ho faran els usos i costums. La crisi sanitària està instal·lant una mena de suspicàcia general envers els altres, la qual cosa, no hi ha cap mena de dubte, canviarà la nostra manera d’interrelacionar-nos i la forma en què abordarem, entre altres coses, fins i tot el nostre oci.